Cal planificar la mediació lingüística? L'exemple de Catalunya

Introducció

D'acord amb l'ús que en fan els treballs de l'especialitat, designem amb l'etiqueta de mediadors lingüístics el col.lectiu professional que es dedica a la traducció i la interpretació, en totes les seves varietats (traducció literària, cientificotècnica, de guions audiovisuals; interpretació consecutiva, simultània, d'enllaç), i anomenem mediació lingüística el conjunt d'aquestes pràctiques professionals. D'una manera més matisada, hi podem incloure també diverses activitats relacionades amb les anteriors, com la revisió, el doblatge o la correcció d'estil.

Un cop feta aquesta precisió terminològica, podem passar a constatar que el paper dels mediadors lingüístics sembla haver estat deixat de banda, de manera gairebé absoluta, a la immensa majoria dels treballs que s'ocupen de la planificació lingüística. Només cal donar un cop d'ull a l'índex d'alguna de les publicacions especialitzades, per corroborar aquesta afirmació inicial.

Val a dir que l'absència dels mediadors en la literatura sobre planificació lingüística no és pas un fenomen aïllat. En realitat, si alguna cosa ha caracteritzat tradicionalment la feina d'aquest col.lectiu professional, és, sens dubte, la manera com ha estat obviada, com se n'ha silenciat la presència i, allò que és més interessant, com han estat desenvolupats mecanismes per legitimar aquesta absència. Penseu en la quantitat de tòpics que l'envolten, i que s'expressen a través de judicis de valor com ara «el millor traductor és aquell que passa desapercebut» -o «aquell que no es fa notar»-, «la creativitat correspon a l'autor, i no pas al traductor», etc. Des dels estudis de traducció,1 L. Venuti (1995) ha examinat amb deteniment totes aquestes qüestions, relacionades amb allò que ell mateix anomena la invisibilitat del traductor, contra la qual s'haurien revoltat algunes pràctiques recents d'inspiració postestructuralista, com les anomenades traducció feminista i traducció postcolonial. No és pas aquest, però (i malgrat el seu innegable interès), el tema que ací volem tractar.

Tornem un cop més, doncs, a la planificació lingüística. Segons l'opinió més habitual, els programes que la desenvolupen són dimensions explícites dels (macro)processos decisionals que acostumem a identificar amb el nom de polítiques lingüístiques. Ara no ens interessarem per aquelles que han estat dissenyades o implementades per actors de l'àmbit privat, individuals o col.lectius (i que associem amb l'activisme lingüístic), sinó per aquelles l'elaboració i l'execució de les quals és patrimoni dels governs i de les administracions, i que podem encabir a la categoria més general de polítiques públiques. A efectes metodològics, farem abstracció del fet que els límits entre l'àmbit públic i l'àmbit privat de vegades són borrosos, i que no sempre és fàcil (o convenient) de distingirlos.

En aquest treball volem presentar diverses menes d'actuació institucional amb un contingut relacionat amb la mediació lingüística. Per les seves característiques, començarem per considerarles com a parts d'un àmbit d'intersecció entre uns altres tipus d'activitats susceptibles de ser el contingut de programes de planificació i, per tant, objecte de polítiques específiques: l'agençament de la relació amb l'entorn cultural; l'agençament dels mitjans de comunicació i, és clar, les polítiques lingüístiques. A partir d'aquests elements, intentarem bastir un disseny particular. Diverses circumstàncies relatives a la Comunitat Autònoma de Catalunya ens serviran per exemplificar la majoria dels casos presentats. Cal advertir, des d'aquest mateix moment, que el disseny que proposem és un primer esbós, clarament susceptible de ser ampliat i millorat. L'autor agrairà tota mena de suggeriments i de crítiques en aquest sentit. 2

Un àmbit d'intersecció

Per als efectes d'aquest treball, ens fixarem en les següents característiques de la traducció i de la interpretació que, a parer nostre, permeten de caracteritzarne amb més propietat la dimensió social:

1. Es tracta d'activitats d'importació de textos (orals o escrits) que procedeixen d'uns altres àmbits culturals.

2. Es tracta d'activitats de comunicació interlingüística mediada.

3. Es tracta d'activitats que impliquen haver d'operar amb llengüe...

If you are already a vLex customer, Access Here