Revista de Llengua i Dret - Nbr. 47, June 2007
M. Dolors Areny i Cirilo - Psicopedagoga i membre de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana
Permanent Link:
http://vlex.com/vid/acomodacio-poblacio-escolar-amazig-66990229
Id. vLex: VLEX-66990229
Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días
This article analyzes the set of problems posed by the children of the first generation of Amazig-speaking immigrants joining the Catalan school system, with a view towards laying the groundwork for a psycho-pedagogical proposal for a school model of language coexistence.
The analysis is based n the results of a previous study carried out in a specific school environment. A whole series of real-life situations are identified as units of analysis so as to facilitate the understanding of the phenomena occurring in an educational environment where different languages and cultures are in contact. The article describes in detail the analytical procedure followed, taking into account the interaction present among the different factors associated with second language acquisition and the influence of these factors on the psychological development of the newly arrived children. The article promotes a sociolinguistic approach, while at the same time giving an overview of the contributions of other complementary technical perspectives, such as for example, the situated cognition paradigm, the ecological perspective on human development, the psychological perspective on intercultural development, the psychosocial perspective of language development, the psycholinguistic perspective and the constructivist conception of teaching and learning. Finally, changes are proposed to allow the school to adapt to the socio-cultural and socio-linguistic reality of the Amazig-speaking school population of Catalonia, it being clearly understood that the adoption of psycho-pedagogical measures consistent with a policy aimed at accommodating this group could serve as a benchmark for future strategies targeting other language groups. En aquest article s’analitza la problemàtica de la infància procedent de la primera generació d’immigrants amazigòfons que s’incorporen al sistema escolar de Catalunya, amb la intencionalitat de fonamentar una proposta psicopedagògica encaminada a crear un model escolar de coexistència lingüística. Es basa en els resultats d’una recerca anterior realitzada en un context escolar concret i se seleccionen tot un seguit de situacions extretes d’aquella realitat —identificades com a unitats d’anàlisi— per tal de facilitar la comprensió dels fenòmens que tenen lloc en un entorn educatiu en el qual hi ha contacte de llengües i cultures diferents. Al llarg de l’article es descriu detalladament el procés d’anàlisi realitzat, tenint en compte la interacció existent entre els diferents factors associats a l’adquisició de segones llengües i la incidència d’aquests factors en el desenvolupament psicològic dels infants nouvinguts. Es promou un procés de reflexió des d’un enfocament sociolingüístic, tot fent un repàs a les aportacions d’altres perspectives teòriques complementàries, com ara el paradigma de la cognició situada, la perspectiva ecològica del desenvolupament humà, la perspectiva psicològica del desenvolupament intercultural, la perspectiva psicosocial del desenvolupament del llenguatge, la perspectiva psicolingüística i la concepció constructivista de l’ensenyament aprenentatge. Finalment, se suggereix una proposta de canvi per adaptar la institució escolar a la realitat sociocultural i sociolingüística de la població escolar amazigòfona que viu a Catalunya, amb el benentès que l’adopció d’unes mesures psicopedagògiques coherents amb una política d’acomodació d’aquest col·lectiu podrien servir de referència per a futures actuacions adreçades a altres grups lingüístics.
Derechos fundamentales
Derechos lingüísticos
Derecho administrativo especial
Educación publica, Regulación de la actividad cultural
Administración territorial
Administración Autonómica
Lenguas oficiales
L'«acomodació» de la població escolar amazigòfona a Catalunya
1. Preàmbul El món1amazic antic se situa en una zona geogràfica extensa al nord del continent africà, coneguda com a Tamazgha (terra dels imazighen). S’estén de nord a sud, des de les costes mediterrànies fins als rius Senegal i Níger i el massís del Tibesti; limita a l’est amb la frontera d’Egipte i a l’oest va fins als límits continentals amb l’oceà Atlàntic i arriba fins a les Illes Canàries. Els imazighen, o amazics, van desenvolupar un sistema d’escriptura propi, el tifinagh,2 i parlen una de les llengües vives més antigues de la humanitat: la llengua amaziga (tamazight), coneguda tradicionalment com berber,3 una llengua de la família afroasiàtica. Ara com ara, la presència de la llengua amaziga és encara molt important dins el territori autòcton, es calcula que hi ha uns 20.000.000 de parlants, repartits principalment entre el Marroc (40/50 %) i Algèria (25/35 %). El poble amazic ha sofert al llarg de la història diverses invasions i expropiacions colonials per part dels pobles estrangers que s’han establert al seu territori i, com a conseqüència, la seva llengua i la seva cultura han patit una forta repressió a través dels segles. Aquesta política continuada d’eradicació cultural va provocar la fugida dels amazics de les zones ocupades pels invasors per buscar refugi a les zones muntanyoses i els deserts. Amb el temps, però, i sobretot a causa de la pobresa d’aquells territoris, la gent d’aquest poble va iniciar un important procés d’emigració cap a països allunyats. Actualment, hi ha comunitats amazigòfones disperses en diversos països d’Europa, on algunes fonts calculen que hi ha una població de 2.000.000 de persones, repartides sobretot entre França, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya. També, cap als anys 70-80 del segle passat, grups d’amazics pertanyents sobretot a professions intel·lectuals van iniciar l’emigració cap a Amèrica del Nord i Austràlia. Sigui com sigui, els amazics que viuen a la diàspora4 han sabut desenvolupar un teixit associatiu molt dens i molt actiu durant els últims 20 anys i, tot i que és una població ben integrada a les societats d’acollida, manté viva la seva llengua familiar i les seves pràctiques culturals pròpies, alhora que manté uns llaços estrets amb el país d’origen. Ara, en el marc de la Carta Europea sobre les Llengües Regionals o Minoritàries, reivindiquen el re-coneixement de la seva identitat cultural i, en particular, l’estatus de llengua minoritària per a la llengua amaziga. Al llarg de les últimes dècades han anat arribant a Catalunya persones procedents dels països de l’Àfrica del Nord, sobretot del Marroc, i a poc a poc s’hi han anat establint amb les seves famílies. La llengua inicial5 (L1) de la majoria d’aquestes famílies immigrades és l’amazic i no pas l’àrab, com s’havia donat per cert fins fa ben poc i, actualment, ja existeixen algunes agrupacions culturals amazigues establertes en el territori català.6 2. Una investigació en l’acció com a punt de partida d’un nou procés de recerca Fa cinc anys vaig poder orientar un procés d’investigació en l’acció (a partir d’ara I/A), recorregut conjuntament amb un equip docent i els alum- nes de cicle superior de primària d’una escola de Vic que, en aquell moment, acollia un 31% d’alumnes pertanyents a la comunitat marroquina, la major part dels quals eren amazigòfons (>75 %) (Areny, 2003). El contacte directe amb aquella realitat em va permetre copsar la problemàtica des de dins, i és així com em vaig adonar de la complexitat del fenomen i com vaig poder valorar la importància de donar un tractament més comprensiu a aquesta diversitat. Certament, com diu Pérez Gómez (996: 25): «els fenò- mens socials i educatius existeixen, sobretot, a la ment de les persones i a la cultura dels grups que interaccionen en la societat o en l’aula, i no es poden comprendre a no ser que entenguem els valors i les idees dels que hi participen». En les conclusions d’aquella investigació ja suggeria la necessitat d’orientar pedagògica...
Try vLex for FREE for 3 days
Access legal information from Spain including:
Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.
3
days of Free Access
If you are already a vLex customer, Access Here