El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc

Revista de Llengua i Dret - Nbr. 46, December 2006

Rafael Caria - Institut d’Estudis Catalans
Permanent Link: http://vlex.com/vid/agrave-alguer-apunts-per-llibre-blanc-66983062
Id. vLex: VLEX-66983062

Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días

Nbr. 46, December 2006 | Next

Sponsored Ads:


Summary:

After having carefully followed the development, or rather, the regression of Algherese/Catalan in the city and its surrounding back country to the present day, while at the same time considering other recent, much valued contributions in the social sphere of the language, the author attempts to highlight the results of a sociolinguistic study he patiently oversaw in recent years, which adds to, rectifies and updates some aspects of the issue. The work now being presented has, therefore, the appearance of some notes for a white paper, with sections touching principally upon eight aspects of the problem. The subjects are dealt with from the perspective of the sociolinguistic present. The study monitored the territorial distribution of Catalan-speaking society, the social use of the language both orally and in writing, in the most varied generational situations, situations having to do with class, environment, work and traditions. While reviewing the historical development of Catalan, Caria demonstrates the transition of Algherese from being a dialect of Catalan to its current situation as an Algherese idiolect.

Caria is aware that one must take a position in the real-life context of Alghero, without in any way dramatizing or singling out the problem. As a matter of fact, for some issues —for example, historical-linguistic questions— it is something unique, for other questions it is simply a cliché, give or take a few contradictions and pathologies. In peripheral areas such as Alghero (when compared with the large urban and cultural dimensions of Europe), these contradictions and pathologies are heightened and are almost always self-destructive. When dealing with the situations of areas outside of Catalonia, in essence, what moves men (more so than women) to engage in fratricidal struggles is almost always a matter of cultural provincialism. In the process, the final objective —the preservation of the autochthonous language and culture in order to develop them into a modern projection of society and life—is lost.

The itinerary traced by the author highlights the role played by foreign substrata, adstrata and superstrata, all of which contribute to a denaturing of the original structure. In the 19th century, Catalan began its inevitable decline, going from the unidirectional phase of diglossia to a substitutional phase of noucentisme. Lastly, Caria addresses possible solutions to invert this regressive phase, from which there is practically no return, by proposing a draft plan to all bodies with jurisdiction on language issues, in order to reform Article 9 of the municipal by-laws and be the driving force behind a single, radical change in strategy.

As a matter of fact, according to Caria, the City Council of Alghero itself should assume direct oversight over «language policy» without delegating its own responsibility to any other public or private entity.

The entire series of initiatives presupposes the prior convergence and unity of all Algherese bodies and organizations in order to reap the benefits of the experience of these last 25 years and join forces to come up with a synthesis of the aggregate knowledge of all the Algherese operators working in the area of Catalan language and culture. Sharing tools, struggles and hopes is, therefore, the greatest challenge, so that all, together, can become the architects of change in the language policy of the municipality of Alghero and the guarantors of its continuity.

The future of the language, according to Caria, starts here. Rather than an issue to be talked about, the future of the language needs to be built — and the language needs to be used.

Después de haber seguido puntualmente la evolución o, mejor dicho, la involución del alguerés/catalán en la ciudad y en su entorno suburbano hasta el día de hoy, y considerando otras recientes y apreciadas aportaciones del ámbito social de la lengua, con este trabajo, el autor quiere evidenciar los resultados de una monitorización sociolingüística realizada pacientemente por él mismo a lo largo de estos últimos años, que se añade, rectifica y pone al día algunos aspectos de la cuestión. El trabajo que hoy se presenta tiene, pues, el cariz de unos apuntes para un libro blanco, con unos apartados que analizan básicamente ocho aspectos del problema. Éstos se mueven desde la actualidad sociolingüística, monitorizando la distribución territorial de la sociedad catalanoparlante, la vehiculación social de la lengua en la oralidad y en la escritura, en las más variadas situaciones generacionales, de clase, de ambiente, de trabajo y de tradiciones. Analizando la evolución histórica del catalán, Caria demuestra el paso que éste hizo, como dialecto del catalán, a la situación actual de idiolecto alguerés.

Caria es consciente de que es necesario situarse dentro de una dimensión humana, la algueresa, sin ninguna dramatización o singularización del problema. De hecho, para algunas cuestiones —como por ejemplo las histórico-lingüísticas—, es algo singular; para otras es sencillamente un tópico, con más o menos contradicciones y patologías. Éstas, en lugares periféricos como L’Alguer (con respecto a las grandes dimensiones urbanas y culturales europeas), se revelan agudizadas y, casi siempre, autolesionantes. En el fondo, para las realidades externas al Principado, es casi siempre una cuestión de provincianismo cultural la que mueve a los hombres (más que a las mujeres) a cometer luchas fratricidas, perdiendo el objetivo final: la salvación de la propia lengua y de la propia cultura para desarrollarlas hacia una proyección moderna de la sociedad y de la vida.

El itinerario delineado por el autor nos indica el papel de los sustratos, los adstratos y los superestratos forasteros, que han desnaturalizado la estructura original. En el siglo XIX el catalán empieza su forzado declive pasando de la fase diglósica unidireccional a la sustitutiva novecentista. Finalmente, Caria enfrenta las posibles soluciones para invertir esta fase involutiva, casi de no retorno, proponiendo una idea proyecto a todas las entidades vinculadas con la cuestión de la lengua con el fin de reformar el artículo 9 del Estatuto municipal e impulsar un cambio radical y unitario de estrategia.

De hecho, según Caria, es el Ayuntamiento de L’Alguer el que debería hacerse cargo, en primera persona, de la «política lingüística» sin delegar sus propias responsabilidades a ningún otro ente público o privado.

El conjunto de iniciativas presupone una previa convergencia y unidad de todas las entidades algueresas con el fin de recoger la experiencia madurada en estos últimos veinticinco años y reunir los esfuerzos para llevar a síntesis compartida los conocimientos de todos los operadores alguereses de la lengua y de la cultura catalanas de L’Alguer. Compartir, pues, las herramientas, las luchas y las ilusiones, es el mayor reto, con el fin de ser todos juntos los árbitros del cambio en la política lingüística del municipio alguerés y los garantes de su continuidad.

El futuro de la lengua, según Caria, empieza desde aquí, haciéndolo y utilizándolo, más que hablando de ello.

Headnotes:

Extract:

El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc

Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit, Joan Veny, Joan Bastardas i Jordi Carbonell, quatre grans Mestres, quatre grans Savis del nostre temps, des de l’Alguer, amb gratitud

Preàmbul

Després d’haver seguit puntualment l’evolució o, més ben dit, la involució de l’alguerès a la ciutat i al seu rerepaís suburbà fins avui, tot considerant altres recents i apreciades aportacions d’àmbit social de la llengua, en aquest treball, vull evidenciar els resultats d’un monitoratge sociolingüístic fet pacientment per mi mateix al llarg d’aquests darrers anys, que s’afegeix, rectifica i posa al dia alguns aspectes de la qüestió, ja tractats per qui escriu (Caria, 1988; íd., 1992a; íd., 1997).

El que proposo avui té, doncs, el caire d’uns apunts per a un llibre blanc amb uns apartats que toquen bàsicament vuit aspectes del problema. Aquests es mouen des d’una perspectiva històrica a partir de la qual s’arriba a la situació actual de l’alguerès —tal com l’he enregistrada—, monitorant la vehiculació social de la llengua en l’oralitat i en l’escriptura en les més variades situacions generacionals, de classe, d’ambient, de treball i de territori. Conseqüentment l’assaig es desenvolupa en vuit apartats que són:

1. Els aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socioculturals i docents.

2. La «qüestió de la llengua» a cavall del segle XIX als temps de «La Palmavera».

3. Els orígens de l’alguerès modern.

4. La mediterraneïtat de la població a partir del segle XVI.

5. La influència dels adstrats i la diglòssia entre els segles XIX i XX.

6. Des de la diglòssia a la substitució lingüística actual.

7. El marc jurídic i les falses expectatives: el cost econòmic d’una planificació lingüística.

8. Perspectives de futur i conclusions: des d’una imprescindible unitat d’intents a una planificació social de la llengua.

Sóc ben conscient que donar un aital títol a aquest article pot semblar agosarat: no sempre és fàcil descriure l’escenari d’una realitat sense els relatius riscos de fer tort a algú; crec de bona fe que és millor córrer aquest risc que no pas fer un tort a la veritat.

Tampoc és planer compartir la feina feta per totes les entitats culturals avui presents a l’Alguer, a raó que ser indulgent no ajuda a evidenciar la realitat de les coses, sinó al contrari.

Cal situar-se, doncs, dins d’una dimensió humana, l’algueresa, sense cap dramatització o singularització del problema: l’Alguer en el debat sobre la llengua, a l’interior de qualsevol varietat geolingüística catalana, no és per cert el «llombrígol del món». De fet, per a algunes qüestions com, per exemple, les historicolingüístiques és quelcom de singular, per a altres és senzillament un tòpic, amb més o menys contradiccions i patologies. Aquestes darreres no fan part de les meves competències professionals, però són explicables a través d’altres disciplines relacionades amb els comportaments i les actituds dels humans, que en llocs perifèrics com el nostre (respecte a les grans dimensions urbanes i culturals europees), es revelen aguditzades i, quasi sempre, autolesionants. En el fons, per a les realitats externes al Principat, és quasi sempre una qüestió de provincianisme cultural la que mou els homes (més que no pas les dones) a cometre lluites fratricides, tot perdent l’objectiu final: la salvació de la pròpia llengua i de la pròpia cultura per desenvolupar-les cap a una projecció moderna de la societat i de la vida.

El repte és aquest per als algueresos del segle XXI.

Acabant aquest preàmbul, espero que en formular el successiu diagnòstic hom no hi vegi alarmismes o pessimismes a bon mercat. No hi ha efectes sense causes. Per això he parlat d’«apunts per a un llibre blanc», a la pràctica per deixar la porta oberta a tot analista que vulgui i pugui contrastar la meva gens apodíctica anàlisi filològica i sociolingüística i afegir-hi noves i, segurament, més congruents solucions. Aquests «apunts» van, finalment, en la direcció de trobar la convergència de totes les entitats alguereses per efectuar un canvi radical d’estratègia en la «política lingüística» de l’Ajuntament, que encara no hi és, ni pot ésser delegada en cap associació cultural que no sigui el mateix ens públic municipal.

S’ha de recollir tota experiència madurada en aquests darrers vint-icinc anys, reunir els esforços per dur a síntesi compartida els coneixements de tots els operadors algueresos de la llengua i de la cultura catalanes de l’Alguer. Compartir, doncs, les eines i les il.lusions, a partir de la realitat, per tal de poder dir als ciutadans i ciutadanes —a més de les nostres consciències—, que el nostre compromís ha estat absolutament total i unitari, altrament les paraules de Badia i Margarit sonarien també per a nosaltres com a una sentència: «Si un dia el català (alguerès) desapareixeria, això no seria pas perquè els no catalans (algueresos) no s’hi haguessin incorporat, sinó perqu...



Activate your free trial now

Make your order

Need help? Contact us

Try vLex for FREE for 3 days

Access legal information from Spain including:

  • Forms and Contracts
  • Collective Agreements
  • Case Law
  • Legislation
  • Books and Journals
  • Legal News

Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.

3

days of Free Access



If you are already a vLex customer, Access Here

Sponsored Ads:


Other documents:
Friedman Industries Incorporated Announces Cash Dividend. | Mccoy - Anderson | Sparks will fly at July 4 celebration in park. | The right to effective treatment and the effective treatment of rights: rhetorical empiricism and the polit... | anuncio n. 6713/2008 - 1. juizo do tribunal da comarca de montemor-o-novo, de 05 de novembro ... | Environmental statements; availability, etc.: West Fork Duck Creek... | Despacho Normativo N. 162/1988 de 6 de Dezembro | Acordao Inteiro Teor n RR-162/2005-012-10-00.6 of 2 Turma of September 26 2007 | Aviso n.º 1570/2006 de 27 de Junho de 2006 | acórdão inteiro teor nº airr-769/2000-004-18-40.8 of 4ª turma, of june 16, 2004 | Questioni in tema di circostanze del reato | Decisão Monocrática Nº 70022975734 of Tribunal de Justiça do RS Décima Quarta Câmara Cível of February 21 2008 | Arrêté du 11 février 1999 autorisant au titre de l année 1999 l ouverture d un examen professionnel pour le recrutement de conducteurs d automobile de 2e cat... | Rechtbank van koophandel te Brussel Bij vonnis van 15 december 2004, gewezen door de rechtbank van...

Nbr. 46, December 2006 | Next