Aproximació al règim Jurídic de les servituds en la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent

(DOGC núm. 3556, de 18.1.2002, Correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24.4.2002)(1)

I. INTRODUCCIÓ

La Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent [LSSDA] té per objecte establir el règim jurídic dels drets de superfície (Capítol I, art. 1-5 LSSDA), de servitud (Capítol II, art. 6-18 LSSDA) i voluntaris d'adquisició -opció i tanteig- (Capítol III, art. 19-35 LSSDA), en el dret civil de Catalunya.

En matèria de servituds la llei es presenta com a renovadora (Preàmbul §9 LSSDA) i -en la línia de l'esperit substitutori que informa la disposició final primera de la Compilació del dret civil de Catalunya [CDCC]- deroga els articles 4-25 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge[LANISRV](2) llei que, en el seu moment, va constituir un pas decisiu en el procés de reforma i modernització del dret immobiliari de Catalunya en el seu intent de superar la regulació de les servituds continguda, fins al moment, en la Compilació del dret civil de Catalunya, ampliant-la i adaptant-la a la realitat social i econòmica d'aquell moment (Preàmbul § 1 i 2 LANISRV).

L'esmentat caràcter renovador es fa palès en aspectes substantius, sistemàtics i terminologies de la regulació.

Pel que fa als aspectes substantius, cal destacar la renovació introduïda en relació amb els modes de constitució del dret i l'àmbit dels subjectes legitimats, atès que s'elimina la usucapió com a modalitat adquisitiva del dret (art. 7.4 i Preàmbul §14 i 16 LSSDA) i s'amplia l'àmbit dels subjectes legitimats, pel que fa a la seva constitució i adquisició -més enllà del propietari-, als titulars de drets reals limitats amb contingut possessori sobre la finca (art. 7.2 i Preàmbul § 15 LSSDA); la reordenació i ampliació dels supòsits d'extinció (art. 15 LSSDA) i el tractament específic de les conseqüències de la pèrdua de la utilitat de l'ús o de la impossibilitat d'exercici de la servitud (art. 15, h i Preàmbul §21 LSSDA); el règim de la modificació del contingut i de la forma d'exercici del dret (art. 9-11, 15-17 i Preàmbul §19, 21 LSSDA); i l'amplitud de l'objecte que s'atribueix a l'acció confessòria com a mecanisme de protecció del dret, atès que abasta, fins i tot, les pertorbacions futures de la servitud (art. 18 i Preàmbul §22 LSSDA).

En relació amb els aspectes sistemàtics s'aprecia l'esforç del legislador, no només perquè com en d'altres lleis civils catalanes els articles apareixen precedits de rúbrica, sinó també perquè, menys dispersa que en la Llei 13/1990(3), la matèria es distribueix en quatre seccions: la primera -Disposicions generals (art. 6-11 LSSDA)- fa referència al concepte, la constitució i el contingut de les servituds; la segona -Servituds forçoses- sistematitza en tan sols tres preceptes -els art. 12-14 LSSDA- la regulació de les servituds forçoses, a les quals la Llei 13/1990 dedicava gairebé el doble -art 18-24 LANISRV-; la tercera -Extinció de les servituds (art. 15-17 LSSDA)- regula l'extinció del dret i la incidència de la modificació de les finques en la seva existència; i la quarta -Protecció del dret de servitud- comprèn, en només un precepte -l'art. 18 LSSDA-, el règim jurídic de l'acció confessòria.

I, quant als aspectes terminologies, destaca en el text la substitució de les clàssiques expressions «predi dominant» i «predi servent», per les de «finca dominant» i «finca servent» per fer referència, respectivament, a la finca beneficiada per la constitució del dret i a la gravada per aquest. Aquesta substitució de termes, que podria semblar massa àmplia(4), es correspon amb el concepte de finca que es dedueix de la legislació civil catalana com a exemple de bé immoble l'element bàsic del qual és el «sòl» com a suport d'edificacions, sembres, plantacions, o obres de rompuda (art. 278 CDCC; art. 27; 39; 41.1 LANISRV; 29 LUrb), i «caracteritzada per la «superfície» (art. 7.2; DT la.2b.la-3aLC) i els límits (art. 39; 41.1LANISRV; 9LSSDA; fonamentalment l'art. 8;9LAO)»(5).

Ara bé, si la renovació terminològica respon, com sembla deduir-se dels comentaris als Treballs preparatoris del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya(6), a les connotacions rústiques del terme predi, no tindria massa justificació, ja que, com ha assenyalat el professor Alonso Pérez, «la expresión "predio " tiene una larguísima tradición en el lenguaje jurídico, y significo tanto finca rústica como urbana (aedificia omnia urbana praedia appelantur: D. 8,1 pr., entre otros)»(7).

Finalment, la LSSDA no innova, sinó que dota d'una regulació pròpia una figura que només s'apuntava en la Llei 13/1990(8): la servitud sobre finca pròpia. De manera que el propietari o qui sigui titular de drets reals limitats amb contingut possessori sobre diverses finques, pot establir entre elles les servituds que consideri convenient i, per tant, gravar-les i beneficiar-les de forma unilateral. ...

If you are already a vLex customer, Access Here