Comentarios al Codigo Civil - Tomo XXIX, Vol 3º: Artículos 248 a 276 de la Compilación de Cataluña (2005)
Pablo Salvador Coderch...[et al.]
Section: Título IV. De la sucesión intestada.
Permanent Link:
http://vlex.com/vid/articulo-251-234738
Id. vLex: VLEX-234738
Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días
I. La sucesión intestada del causante impúber. La doctrina.-II. Evolución de la normativa. Las fuentes: A) El derecho bajo medieval y moderno de la sucesión intestada del impúber. Su importancia originaría. C) La doctrina y jurisprudencia contemporáneas anteriores a la Llei de Successió Intestada de 7 julio 1936 y la normativa de ésta sobre sucesión troncal. D) La Compilación de 1960 y su revisión en 1984.-III. La devolución troncal como un caso de sucesión intestada irregular a título de heredero.-IV. Apertura de la sucesión intestada troncal del causante impúber.-V. Objeto de la sucesión troncal: bienes procedentes del padre o de la madre no adoptivos o de otros parientes paternos o maternos hasta el 4.° grado adquiridos por cualquier título.-VI. Personas llamadas a la sucesión troncal.-VII. El derecho a la legítima del ascendiente apartado de la sucesión troncal. La regla 2.a del artículo 251 de la Compilación.-VIII. Apertura de la sucesión intestada regular.
ARTICULO 251
La sucesión intestada del causante impúber, en defecto de sustitución pupilar, se regirá por las normas siguientes: Primera.-En los bienes procedentes de su padre...Artículo 251
I. LA SUCESIÓN INTESTADA DEL CAUSANTE IMPÚBER. LA DOCTRINA
El artículo 251 Comp. regula la sucesión intestada del causante impúber como una sucesión troncal e irregular, especial por relación al derecho general de la sucesión intestada de los artículos 248 y ss. Comp., pero no excepcional: como sostuvieron los clásicos, la relación entre una y otra era la misma que mediaba entre el ius municipale y el ius commune. Se aplicaban a la institución los tópicos usuales de la interpretación de los estatutos frente al derecho común(1), pero aunque se tenía en cuenta que la normativa de la sucesión troncal divergía del derecho justinianeo de la sucesión intestada, no por ello se consideraba como una regulación odiosa y precisada de interpretación restrictiva. Antes bien y como veremos, las reglas de la sucesión del impúber admitían interpretación declarativa y siempre conforme a su ratio, ajustada a ella (evitar el cambio de línea) y así lo entendió siempre la doctrina. Una introducción bibliográfica al artículo 251 Comp. pasa necesariamente por considerar cuatro grupos de autores: a) Los clásicos. Aquí deben tenerse en cuenta por lo menos cuatro tratamientos básicos de la normativa sobre la sucesión de impúberes: el de Tomás de Mieres, el de Jaime Cáncer, el de Francesc Ferrer i Nogués -autor de la más conocida monografía sobre el tema- y el de Joan Pere Fontanella(2). b) La doctrina del renacer jurídico del XIX. En este tema debe estarse a los trabajos de Pedro Nolasco Vives y Cebriá, del segundo tercio del siglo, y a los de Guillem M.a de Brocà i Montagut y Joan Amell i Llópis, del tercero(3), c) El Neorromanismo novecentista del primer tercio del siglo XX. La obra de Ramón Coll i Rodés, sobre la sucesión de los impúberes en el Derecho Catalán, publicada en varios números de la Revista Jurídica de Cataluña de los años 1909 y 1910, constituye todavía hoy la aportación fundamental sobre la materia(4). d) La doctrina contemporánea posterior a la Compilación de 1960: Hay que referirse principalmente al trabajo de José Manuel González Porras, aparecido en 1973, y a la síntesis de Lluis Puig i Ferriol y Encarna Roca i Trías, contenida en su obra de conjunto sobre el Derecho civil catalán(5). II. EVOLUCIÓN DE LA NORMATIVA. LAS FUENTES A) El derecho bajomedieval y moderno de la sucesión intestada del impúber. Su importancia originaria La normativa del artículo 251 Comp. es una excepción al orden romanista regular de la sucesión intestada acogido tradicionalmente en Cataluña (aunque actualmente rija la versión modificada del mismo que se establece en el Código civil) y constituye una aplicación concreta del principio paterna paternis, materna maternis. Las fuentes clásicas de esta normativa son tres constituciones contenidas en el Título II, De pupillars y altras substitutions, y de successions deis impubers, del Libro IV del volumen I de la edición de 1704 de las Constitucions i Altres Drets de Catalunya(6): La primera, de Jaime I en Tarragona, del año 1260 (vol. I, 6, 2, 1) que, refiriéndose a otra anterior y desconocida, dice: «Com al Offici Reyal se pertanya los drets ja fets declarar, e aquells que segons equitat son fets, en milis reformar. Nos en Iacme per la Gratia de Deu Rey de Arago, de Mallorcas, e de Valentía, Comte de Barcelona, e de Vrgell, e Senyor de Montpeller, per molts interpellat, que la Constitutio per nos feta, que si lo Para moría, Fill, o Filis en pupillar edat jaquits, si aquells morien ans que de dret puxessen fer testament, quels bens paternals envers la Mare no romanguessen, axi com pus proisme én grau al Fill constituida, mas envers los pus proismes parents del Pare Deffunct, de la parentela deis quals los bens vingueren, perço que los dits parents hajesen solas de la sua tristitia, ab los quals nó sens causa se havía de tenir compte: alguns volents la dita Constitutio a prau enteniment reduir, deyan, que si lo dit Deffunct per artifici, o negotiatio sua hajes adquisit bens alguns, quels dits bens axi adquisits, no a la Mare, mas ais parents dels Deffuncts eran per la dita Constitutio adquisits: la qual cosa no fo de nostra intentio, ne es, defraudar la Mare de successio deguda del Fill en tal Article, mas volem, e manam, que la Mare succeesca al Fill en aquests bens que lo Pare de ell per artifici, o negotiatio, o per qualque altre titol haura adquisits, car basta als parents dels Deffuncts, que hajan los bens que del linatge dells fon pervinguts, axi encara com las Leys antigas innuir eran vistas. E si defailiran parents entro al quart grau, a la Mare dels Filis, o Fill del Deffunct retornen tots los bens del Deffunct. Item declaram la dita Constitutio, que en donatio per noces, o per screix (lo qual es degut a la Mare per raho de la sua Virginitat) per nostra Constitutio la Mare no ho perda, ne en alguna cosa sie defraudada, en tant quant per raho de pacte apposat per lo Marit la Made deu quanyar, o encara obtenir, o si lo...Try vLex for FREE for 3 days
Access legal information from Spain including:
Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.
3
days of Free Access
If you are already a vLex customer, Access Here