Bioseguretat I normes tècniques

1. Introducció. La capsa de Pandora i el Behemot

En* ** el moment de plantejar la redacció d’un treball eminentment jurídic com el present es pot generar, almenys en qui ara escriu, una certa inquietud derivada de la necessitat d’abordar qüestions lligades a les ciències de la vida. Malgrat que l’objecte d’aquestes línies està delimitat clarament pel paper que tenen les nor mes tècniques en l’àmbit de la bioseguretat, el significat d’aquest neologisme, tanmateix, no apareix tan acotat com es podria pensar en un primer moment.1 És cert, segons s’anirà veient, que el concepte s’associa directament a garantir un nivell adequat de protecció en la transferència, la manipulació i la utilització segures dels organismes vius modificats –com ara plantes, animals i microbis alterats genèticament– resultants de la biotecnologia moderna i que puguin tenir efectes adversos sobre la diversitat biològica i/o implicar riscos per a la salut humana.2 La bioseguretat persegueix, doncs, la prevenció dels riscos biotecnològics de tota mena,3 possibles pel desenvolupament científic i tècnic en tots els àmbits(alimentari, mèdic, etc.) que incideixen sobre la vida humana, entenent aquesta última de la manera més àmplia possible. Des d’aquesta perspectiva, l’ésser humà constitueix l’objecte últim de la bioseguretat i, per tant, el concepte no solament té components procedimentals de tipus cientificotècnic, sinó que hi nien també altres elements de diferent índole (ètics, polítics, jurídics, socials, etc.)4 que condicionen els primers. Així, per exemple, en la legislació espanyola s’estableix que qualsevol informació relativa a la seguretat de les persones que intervinguin en una investigació biomèdica ha de ser avaluada èticament per determinar les mesures de seguretat que cal adoptar.5

Seguretat dels subjectes participants. Correspondrà llavors al Comitè valorar: a) si és necessari interrompre la investigació o introduir canvis en el projecte perquè pugui continuar; b) si els participants en la investigació o, si s’escau, els representants d’aquests, han de ser informats dels esdeveniments que puguin ocórrer; c) si cal comptar amb un consentiment addicional dels participants. La necessitat d’adoptar, si s’escau, mesures de seguretat es pot deure, per exemple, a una manipulació incorrecta de mostres que posi en risc la salut o la vida de les persones que investiguen.

Amb caràcter general, les tècniques sobre la vida o biotecnologies es poden definir com el conjunt de tècniques de manipulació i ús de les propietats de la matèria vivent. Des d’aquest punt de vista, es pot afirmar que aquestes tècniques no són en absolut noves, ja que es poden posar en relació amb l’elaboració ancestral i mil·lenària d’aliments com el pa, el formatge, el vi o la cervesa. També es poden relacionar amb els mètodes que, des de fa deu mil anys, han permès canviar de manera dràstica les plantes privant-les de defenses químiques tòxiques (entre d’altres, cas dels tomàquets o de les ametlles) o de la capacitat de dispersar les llavors (cas dels llegums). D’aquesta manera, la major part de les plantes van passar lentament però inexorablement de silvestres a domesticades. La història mostra que la civilització –o les civilitzacions– ha caminat donant la mà a la construcció per part de l’home del seu propi aliment gràcies a un procés de domesticació i de superació de la «natura».6

Tanmateix, aquestes pràctiques biotecnològiques de caràcter empíric farien un tomb amb el descobriment de l’estructura helicoïdal de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) per Francis Crick i James Watson el 1953, iniciant així l’era de l’enginyeria genètica. En sentit estricte és possible definir les biotecnologies modernes com aquelles innovacions que, a partir de l’enginyeria genètica, permeten obtenir nous productes alimentaris i sanitaris. Per tant, des de la biotecnologia moderna la creació d’un organisme modificat genèticament (OMG) consisteix a introduir en el genoma d’un organisme viu els gens d’una altra espècie (vegetal o animal),7 excloent-ne fins ara els éssershumans.8 En definitiva, l’enginyeria genètica fa possible allò que en la natura resultaria inviable: que dos organismes incompatibles sexualment vegin com un gen d’un d’ells es pot expressar en l’altre.9

L’actitud davant un poder d’aquesta magnitud no podia ser, de cap manera, la indiferència. Més enllà de l’àmbit estrictament científic, el tema de la biotecnologia ha originat durant l’última dècada milers d’articles i centenars de llibres conscients d’una nova realitat que porta a un futur ple de riscos.10 L’ús al·legòric dels mites ha estat en aquesta qüestió un recurs bastant recurrent. Mentre uns ens adverteixen, sota el malefici de Cassandra, que hem obert la capsa de Pandora i ens neguem a veure-ho, d’altre...

If you are already a vLex customer, Access Here