• See other documents that cite the same legislation

Catalunya

2.1. Activitat Legislativa del Parlament de Catalunya

A cura de Joan Vintró

Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya (DOGC núm. 2632, de 5 de maig; rectificació, DOGC núm. 2653, de 4 de juny).

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de ports, llevat d'aquells que són considerats d'interès general, cas en el qual la competència correspon a l'Estat, segons disposen l'art. 9.15 de l'Estatut d'autonomia i el 149.1.20 de la Constitució.

La Generalitat també pot ocupar-se de la gestió dels ports d'interès general quan l'Estat no se'n reserva la gestió directa (art. 11.8 de l'Estatut).

La Llei de ports de Catalunya constituirà la primera llei de la Generalitat dedicada a establir una ordenació integral dels ports que depenen de la Generalitat i d'altres instal·lacions marítimes assimilades, ja que l'anterior normativa de rang legal, la Llei 4/1982, de 5 d'abril, es limitava a regular l'organització administrativa portuària de la Generalitat.

Ara, en canvi, l'objecte de la Llei té la màxima amplitud possible, ja que pretén regular la planificació, construcció, modificació, gestió, utilització i el règim de policia dels ports, de les marines interiors i de la resta d'obres o construccions nàutiques i portuàries que són competència de la Generalitat, alhora que s'estableix l'organització administrativa portuària de la Generalitat, que substitueix la Comissió de Ports de Catalunya.

La Llei inclou dins del seu àmbit d'aplicació les marines interiors, a les quals dedica una regulació específica (llibre III), tot i que estableix un període transitori (disposició transitòria 3a) perquè aquestes s'adaptin a la nova regulació i obtinguin la corresponent concessió administrativa en els termes fixats per la Llei.

La Llei consta de 113 articles, tres disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria, quatre disposicions finals i un annex, i apareix dividida en quatre llibres (el primer, sense títol, dedicat a les definicions, àmbit d'aplicació i organització administrativa; el segon, als ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes; el tercer, a les marines interiors, i el quart, al règim de policia), subdividits en títols i capítols.

Una de les novetats de la Llei es troba en el canvi substancial que experimenta l'administració portuària de la Generalitat. Desapareix la Direcció General de Ports de Catalunya i es crea l'entitat Ports de la Generalitat, entitat de dret públic de les regulades a l'art. 1.b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública de Catalunya, seguint la tendència habitual en els darrers anys per tal d'incrementar el grau d'au-tonomia de les organitzacions de gestió dels serveis públics. Ports de la Generalitat s'adscriu al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i té com a finalitat (art. 7) «gestionar el domini públic portuari de la Generalitat que se li encomani i els fons que li siguin adscrits, en la forma establerta per aquesta Llei» i «ajustar la seva activitat al dret privat, amb caràcter general». Per dur a terme les seves funcions, la nova entitat s'organitza territorialment en «zones portuàries», que són tres (nord, centre i sud), segons la delimitació que determina la Llei (art. 9).

Els òrgans de Ports de la Generalitat són classificats en «de govern», «de gestió» i «de consulta i assistència».

Els òrgans de govern són el Comitè Executiu, el president i el vicepresident. Aquests dos darrers formen part del Comitè Executiu, en el qual s'integren, a més, el gerent i cinc vocals (tres designats per l'Administració de la Generalitat i dos en representació dels municipis en els quals es troben situats els ports. A aquests òrgans, els correspon establir la política general de l'ens i els criteris relatius als mitjans (pressupost, personal, adquisicions i contractes). La gestió ordinària de l'entitat correspon a la Gerència, nomenada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, a proposta del Comitè Executiu. L'òrgan de consulta i assistència és el Consell de Govern (denominació que aparentment contradiu les funcions que se li encomanen). És un òrgan de composició àmplia, encara que la fixació del nombre concret es remet al reglament, però que ha d'integrar representants de l'extensa diversitat de sectors afectats, de departaments de la Generalitat amb competència, de l'àmbit municipal i dels sindicats. Pel que fa a la regulació substantiva de la Llei, aquesta s'inicia i es troba principalment en el llibre II, que regula la planificació portuària, la construcció, l'explotació i el règim econòmic dels ports, públics i privats. En el títol dedicat a la planificació, cal destacar la regulació del Pla de ports de Catalunya, com a instrument d'ordenació que «té per objecte l'establiment dels criteris, per a la utilització portuària adequada i racional de la costa catalana amb una alteració preferent envers la conservació del litoral i...

If you are already a vLex customer, Access Here