Democràcia participativa en el nivell local: debats i experiències a europa

1. Introducció: el debat continu entre democràcia representativa i democràcia participativa

Tal com ha destacat molt bé Ralf Dahrendorf, la crisi sembla l'estat natural de la democràcia. Respecte a la democràcia representativa, s’acostuma a citar com a expressió d'aquesta crisi la manca de qualitat, la pobresa de la relació entre governants i ciutadans més enllà dels processos electorals, l'erosió de la confiança en els representants i l'escassa excel·lència d’aquests representants, o la simplificació excessiva que fa de les diverses posicions, entre d’altres.1 Segons Rosanvallon (2007), la crisi de la democràcia representativa, reflectida de

vegades en la incapacitat per incloure la veu dels ciutadans, hauria donat lloc, especialment en els darrers anys, a la contrademocràcia, amb manifestacions que arriben a ser fins i tot patològiques com ara el populisme o l'antipolítica. Potser per a molts la promoció de formes de democràcia participativa velles i noves podria pal·liar aquest dèficit que la democràcia representativa no aconsegueix impedir.2

En els darrers anys, s’ha fet palès un interès renovat per la participació ciutadana, especialment en el nivell local de govern d'alguns països com el Regne Unit, França, Espanya, Alemanya, Itàlia i Holanda. El reconeixement dels defectes de la democràcia representativa i la intensificació de la posada en pràctica de noves experiències participatives en l'àmbit local, no ha fet desaparèixer el debat clàssic sobre la tensió o la complementarietat entre tots dos tipus de democràcia.3 Moltes vegades, els qui recomanen mirar amb compte les

pràctiques participatives, no sempre, ni necessàriament, estan en contra de la democràcia participativa. Tot i així insisteixen a reclamar, primer, un esforç per millorar-ne la representació, perquè creuen que és una forma superior de garantir el vell ideal democràtic en les societats complexes.

Segons l'opinió dels defensors de la democràcia representativa, abans de donar-se per vençuts, s'haurien d'esgotar altres possibilitats que miressin de corregir els defectes que permeten afirmar que està en crisi, en aquest cas en els governs locals. En molts llocs s'han volgut reforçar els mecanismes electorals, com en el cas del Regne Unit, fent més atractius els procediments de votació (vot de cap de setmana, vot postal per a tothom, televot o la possibilitat de votar a les botigues locals). Tanmateix, no s'ha aconseguit establir una correlació clara entre aquests mecanismes i l'increment de la participació electoral. En alguns països, s'ha intentat enfortir la democràcia representativa per la via d'atorgar més protagonisme al govern local. S'han proposat mesures com redissenyar les corporacions locals per enrobustir la figura de l'electe, descarregant-li la gestió administrativa quotidiana, i s'ha volgut redefinir la relació entre la política i l'administració, reforçar el paper de les assemblees locals o millorar la selecció dels polítics locals, entre d'altres. Pràcticament a tots els països, hi ha demandes per aconseguir més competències, finançament i capacitat per als governs locals. Expressions com "el nou localisme", "la segona descentralització", "la governació local", són, potser, una mostra de les reivindicacions a favor del govern local més democràtic, volent dir amb això més participatiu i més receptiu alhora.

La dificultat aparent per tancar el debat entre la democràcia representativa i la democràcia participativa, se salda tot sovint, i potser en un intent de deixar satisfets tant els uns com els altres, amb la idea que la democràcia participativa només és possible com a complement de la democràcia representativa o, anant fins i tot una mica més enllà, amb la idea que, com declarava l'expert britànic en participació ciutadana J. Stewart en una compareixença davant el Parlament, "la salut de la democràcia representativa i de la democràcia participativa estan interrelacionades".4 Així, l'àmbit local, amb fórmules revisades i mecanismes nous, constitueix actualment

un intent de renovar el funcionament de la democràcia representativa, digne de rebre l'atenció d'acadèmics i polítics interessats a "repensar" l'estat democràtic.

Els defensors de la democràcia representativa tenen motius per mostrar-se prudents amb les experiències participatives. Les nombroses experiències i avaluacions fetes en els darrers anys proporcionen cada vegada més informació i idees que permeten enfortir les virtuts de la democràcia participativa i mirar de pal·liar-ne les debilitats. En aquest article, però, se sosté que, malgrat els discursos participativistes i de determinades expectatives de renovació democr...

If you are already a vLex customer, Access Here