• See other documents that cite the same legislation

La comarca

3.1. La comarca en el bloc de la constitucionalitat

Si analitzem la Constitució espanyola de 1978, ens adonarem que aquesta norma superior utilitza la locució “Administració local” per titular el capítol II del seu títol VIII. Però el text constitucional no defineix aquesta Administració, sinó que en els art. 140 i 141 esmenta el municipi, la província i l’illa com a entitats locals necessàries arreu, o admet com a possibilitat suplementària (art. 141.3) la creació d’agrupacions de municipis diferents de la província. Al mateix temps, l’art. 152.3, referint-se als estatuts d’autonomia aprovats per la via de l’art. 151 CE, assenyala que “mitjançant l’agrupació de municipis limítrofs, els estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gaudiran de plena personalitat jurídica”.

La Llei reguladora de bases de règim local (LRBRL), que desenvolupa els preceptes constitucionals en aquesta matèria, manté, en el seu art. 3, la distinció entre entitats locals d’existència obligatòria (municipis, províncies i illes) i potestativa (comarques, àrees metropolitanes, mancomunitats de municipis), si bé en l’art. següent (el quart) preveu que, quan existeixin, les segones tindran les mateixes potestats administratives que les entitats locals previstes constitucionalment amb caràcter obligatori. La LRBRL esmenta, en dos articles més, la possible existència de les comarques: el 30, que preveu règims especials promulgats per les comunitats autònomes per a aquells municipis que ho requereixin pel seu caràcter històric o pel predomini en el seu terme municipal de les activitats turístiques i industrials o similars; i el 36.1 c), que especifica com a competència pròpia de la diputació la prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal o supracomarcal. En ambdós casos, ens trobem davant referències que el legislador espanyol fa al tema comarcal per la via de considerar-lo una solució excepcional (com és el cas dels règims especials), o bé un suport del caràcter supraestructural de la província (com és el cas de la coordinació de serveis comarcals subordinats).

Ben diferent és l’òptica del legislador català, que en l’Estatut i en la Llei 6/1987, de 4 d’abril, d’organització comarcal de Catalunya, que el desenvolupa, tendeix a potenciar la comarca com a entitat local necessària. Aquest caràcter deriva de l’art. 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), que situa a la comarca en la mateixa posició que la que es reconeix als municipis i les províncies a la resta de l’Estat (“La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques”) .

És evident, doncs, que la legislació espanyola concep la comarca com un access...

If you are already a vLex customer, Access Here