Revista de Llengua i Dret - Nbr. 49, May 2008
Miguel Ángel Cabellos Espiérrez - Professor titular de dret constitucional Universitat de Girona
Permanent Link:
http://vlex.com/vid/compet-ncia-mat-llengua-pia-nou-estatut-66902659
Id. vLex: VLEX-66902659
Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días
After some preliminary considerations regarding the meaning of the new Statute as regards the division of jurisdiction, this article focuses on an analysis of jurisdiction in matters concerning the autochthonous language granted in article 143.1 of the Statute of Autonomy of Catalonia. In this regard, after analyzing the autochthonous language - official language relationship, the article examines how this relationship has been reflected in constitutional case law and what constitutional case law has found with respect to communities with an autochthonous language and the jurisdiction that is left in the hands of the central government with regard to Spanish. At the same time, other factors that, as can be deduced from the case law itself, affect and condition the exercise of regional jurisdiction, are analyzed. In this regard, special attention is paid to the material substantive section in which regional jurisdiction should apply (education, consumers, etc.), which has its its own set of jurisdictional rules, and the influence of the fact that regional language jurisdiction should also be exercised vis-à-vis branches of government that are not part of the autonomous government of Catalonia (Generalitat). As this paper shows, the construction of case law around these issues has not been uniform or free from contradictions. The article then analyzes the scope of the new article, number 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia (while at the same time underscoring the cuts that were introduced in the text as it moved through Congress and the consequences that these cuts may entail), as well as what space is left to the central government, especially in the area of teaching, given the recent proposals from some of the parties to reform the National Education Act in order to include the right to receive classes in the vehicular language the student body chooses, in such a way that in autonomous communities with two official languages the students would be separated according to their choice. Finally, the article initiates a discussion about the implementation of article 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and makes reference to the impact that the recent decision, docket number 247/2007, handed down by the Constitutional Court may have on language rights, given the existence of jurisdiction over the autochthonous language.
El artículo, después de unas consideraciones preliminares sobre la significación del nuevo Estatuto en el ámbito de la distribución de competencias, se centra en el análisis de la competencia reconocida en el artículo 143.1 eac en materia de lengua propia. En este sentido, después de analizar el binomio lengua propia-lengua oficial, se estudia de qué manera éste ha tenido resonancia en la jurisprudencia constitucional y cómo se ha pronunciado ésta sobre la competencia en materia lingüística de las comunidades con lengua propia y sobre la competencia que se reserva al Estado en relación con el castellano. Junto con ello, se analizan otros factores que, tal como se deriva de la propia jurisprudencia, inciden y condicionan el ejercicio de la competencia autonómica; particularmente, el sector material sustantivo en que ésta se debe aplicar (enseñanza, consumidores, etc.), y que tiene su propio régimen competencial, y la incidencia que tiene el hecho de que la competencia lingüística autonómica se deba ejercitar también ante administraciones que no son la de la Generalidad. Como se muestra en este trabajo, la construcción jurisprudencial sobre estas cuestiones no ha sido unívoca ni ha estado exenta de contradicciones. A continuación, se analiza la competencia del nuevo artículo 143 eac (subrayando el recorte que sufrió durante su tramitación en el Congreso, y las consecuencias que ello puede tener), así como cuál es el espacio que queda reservado al Estado, especialmente en el ámbito de la enseñanza, ante las propuestas recientes de algún partido de reformar la Ley estatal de educación con el fin de incluir el derecho a recibir enseñanza en la lengua vehicular que el alumnado escoja, de manera que en las comunidades autónomas con dos lenguas oficiales se separaría a los alumnos en función de su elección. Finalmente, se hacen algunas consideraciones sobre el desarrollo del artículo 143 eac, así como una referencia a la incidencia que puede tener la reciente stc 247/2007 sobre los derechos lingüísticos, ante la existencia de la competencia sobre lengua propia.
Constitución Española de 1978. - Artículos 3 , 23 , 27 , 149
Derechos fundamentales
Derechos lingüísticos
Derecho administrativo especial
Regulación de la actividad cultural
Administración territorial
Administración Autonómica
Lenguas oficiales
La competència en matèria de llengua pròpia en el nou Estatut
1. Introducció: el sistema competencial en el nou Estatut i la competència en matèria lingüística El nou Estatut ha suposat un canvi radical en l’enfocament de la qüestió competencial respecte del de 1979. Si aquest, com van fer la resta d’estatuts, es limità poc més que a recollir sintèticament allò que permetien assumir els articles 148 i 149 ce, l’experiència de dues dècades llargues de desplegament estatutari, i la comprovació de la quantitat de vies que l’Estat havia fet servir per ampliar els seus àmbits materials o directament per recuperar àmbits que havien de correspondre a les comunitats autònomes, aconsellà un canvi d’enfocament de manera que l’Estatut passés a definir clarament què corresponia fer a la Generalitat amb cada tipus de competència (amb novetats d’especial rellevància en l’àmbit de les competències compartides i de les executives, per exemple), a establir quines submatèries, en tot cas, s’encabien dintre de cada matèria i corresponia regular a la Generalitat, i a preveure finalment quina posició ha de tenir la Generalitat en l’àmbit de l’execució del dret comunitari i de la gestió de fons i subvencions, àmbits tots dos en els quals l’Estat ha trobat tradicionalment oportunitats constants de buidar les competències autonòmiques.1 Una de les matèries, continguda a l’article 143.1, és la referent a la llengua pròpia, en contrast amb l’Estatut anterior, que no incloïa de manera expressa una competència lingüística, que s’havia de derivar de l’article 3.3 eac, fonamentat, per la seva banda, en l’article 3.2 ce.2 Destaca de la resta per la seva estructura, atès que és una de les poquíssimes matèries que no incorpora una llista detallada de submatèries, sinó que s’ha optat per fer únicament una formulació general amb mínimes precisions.3 Fora d’això, la presència del factor lingüístic al títol sobre competències és testimonial,4 ja que no apareix cap referència ni tan sols en els títols corresponents a matèries en què el factor lingüístic és present de forma més evident (educació o consumidors, per exemple), en contrast amb l’atenció que se li dedica en altres títols estatutaris, en regular els drets lingüístics o les competències de la Generalitat en matèria d’Administració de justícia.5 Potser hagués estat millor, en canvi, construir un títol competencial en matèria lingüística que recollís com a submatèries els diferents vessants on la Generalitat regularà el factor lingüístic o hi incidirà. Certament es pot dir que fer això és menys necessari que en altres àmbits, perquè la finalitat d’enunciar submatèries amb detall és evitar que les competències estatals, i especialment aquelles més expansives, puguin ocupar el terreny que correspondria regular a la Generalitat, cosa que no pot passar amb la llengua catalana, que segons ha establert repetidament el Tribunal Constitucional, com es veurà, ni tan sols a través de títols com el 149.1.1 pot ser objecte d’una regulació estatal. Amb tot, tant per la seva importància, com per raons sistemàtiques, hauria estat aconsellable, al meu parer, una estructura més completa per a aquest títol, homologable a la dels altres, i que es relacionés amb la resta de previsions estatutàries presents a altres títols. En qualsevol cas, correspon ara examinar com el Tribunal Constitucional ha anat definint les competències lingüístiques de les comunitats autònomes amb llengua pròpia, com s’ha construït el títol de l’article 143 eac sobre aquesta matèria i quins problemes o qüestions d’interès es plantegen. 2. La configuració jurídica del català com a llengua pròpia Com és sabut, el concepte de l...
Try vLex for FREE for 3 days
Access legal information from Spain including:
Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.
3
days of Free Access
If you are already a vLex customer, Access Here