Medi ambient i ens local (2001)
Lucía Casado i Casado; Josep Ramon Fuentes i Gasó - Professora Lectora de Dret Administratiu Universitat Rovira i Virgili; Professor Titular de Dret Administratiu Universitat Rovira i Virgili
Section: Les competències sectorials dels ens locals en matèria de medi ambient
Permanent Link:
http://vlex.com/vid/compet-ncies-locals-ria-rica-44254249
Id. vLex: VLEX-44254249
Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días
I. Introducció II. El marc normatiu de protecció enfront la contaminació atmosfêrica II.1. La normativa estatal II.2. La normativa catalana II.3. La normativa local III. Els principals mecanismes d'intervenció i control sobre la contaminació atmosfêrica III.1. L'establiment de nivells de contaminació III.2. L'establiment d'un sistema de vigilància de la qualitat de l'aire: la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) III.3. La intervenció administrativa de caràcter preventiu sobre les activitats potencialment contaminants III.3.1. Els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. La integració en els instruments d'ordenació territorial i urbanística dels condicionants que imposa la capacitat de l'aire en cada zona del territori III.3.2. El sotmetiment a autorització prèvia de l'exercici d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera III.3.3. Els plans graduals de reducció d'emissions a l'atmosfera III.4. El control de l'exercici de les activitats III.4.1. Les obligacions dels titulars d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera III.4.2. Els controls periòdics III.5. Les mesures de regeneració de l'aire en situacions excepcionals III.5.1. Les zones d'atenció especial i les zones d'urgència III.5.2. Les zones de protecció especial III.6. Les sancions administratives III.7. Els instruments econòmics IV. Les competêncies locals en matêria de contaminació atmosfêrica IV.1. Les funcions de les administracions públiques en el marc de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric: marc general IV.2. Anàlisi específica de les competències dels municipis en el marc de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric IV.2.1. L'elaboració d'ordenances sobre protecció de l'atmosfera IV.2.2. La intervenció dels municipis en l'elaboració dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori IV.2.3. L'adaptació dels plans urbanístics municipals IV.2.4. La intervenció en el control de l'emissió i la immissió de contaminants IV.2.5. La intervenció mitjançant la concessió de llicències IV.2.6. L'informe de les sollicituds de plans graduals de reducció d'emissions IV.2.7. La informació al públic sobre la qualitat de l'aire IV.2.8. La intervenció dels municipis en la zonificació i en l'elaboració dels plans de mesures IV.2.9. L'exercici de la potestat d'inspecció i control de les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera IV.2.10. L'exercici de la potestat sancionadora IV.3. La intervenció de les administracions locals en el control del canvi climàtic V. Bibliografia

Directiva 2003/87/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de octubre de 2003, por la que se establece un régimen para el comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero en la Comunidad y por la que se modifica la Directiva 96/61/CE del Consejo de 13 de octubre de 2003, por la que se establece un régimen para el comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero en la Comunidad y por la que se modifica la Directiva 96/61/CE del Consejo
Les competències locals en matèria de contaminació atmosfèrica
I. Introducció
La contaminació atmosfèrica constitueix una de les problemàtiques més importants a què s'enfronten avui tots els països, que exigeix la posada en marxa de diverses accions destinades a la preservació de la qualitat de l'aire, element fonamental per al desenvolupament de la vida. El tractament jurídic de la contaminació atmosfèrica s'ha produït des d'una doble perspectiva1. D'una banda, resulta necessari fer front als problemes que planteja la contaminació global, en la mesura que l'objecte de protecció és indivisible i pertany a tota la humanitat. Des d'aquesta perspectiva, cal lluitar contra la contaminació transfronterera a gran distància, l'empobriment de la capa d'ozó i l'efecte hivernacle que condueix al canvi climàtic. Atès el caràcter global d'aquestes problemàtiques i dels seus efectes, que ultrapassen les barreres naturals i les fronteres administratives, ha estat decisiva la intervenció a nivell internacional i l'aprovació i ratificació d'instruments i tractats internacionals. De l'altra, també cal afrontar la contaminació urbana i millorar les condicions de vida i la salut dels ciutadans. Des d'aquesta perspectiva, "se plantea a los Estados la necesidad de abordar las políticas que resulten necesarias para controlar y disminuir la degradación atmosférica debida principalmente a la acumulación en un área geográfica determinada de focos contaminantes, a las emisiones originadas por las instalaciones industriales, las derivadas del tráfico automovilístico o las debidas a los propios procesos de la vida doméstica, como la utilización de los dispositivos de calefacción"2. El tractament específic d'aquestes qüestions s'ha dut a terme, fonamentalment, des del Dret comunitari i el Dret intern, estatal, autonòmic i local. Aquest capítol analitza el marc jurídic regulador de la contaminació atmosfèrica a Catalunya i els principals instruments de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica en mans de les administracions públiques, amb especial referència a les competències locals en aquesta matèria. II. El marc normatiu de protecció enfront la contaminació atmosfêrica Són nombroses les normes, estatals i autonòmiques, que actualment regulen la contaminació atmosfèrica, recollint les prescripcions de les directives europees aprovades en la matèria. Així mateix, també existeixen ordenances locals de protecció de l'atmosfera. II.1. La normativa estatal A nivell estatal, la norma de capçalera és la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, desenvolupada pel Decret 833/1975, de 6 de febrer, objecte de successives modificacions. Aquestes dues normes contenen el règim general de la protecció de l'ambient atmosfèric i, malgrat el seu caràcter preconstitucional, com destaca ALONSO GARCÍA, "es considerado legislación básica estatal en el sentido material del término, tal y como se encargó de precisar en su momento el Tribunal Constitucional en sus Sentencias 32/1981 y 5/1982"3. Existeix també un ampli grup normatiu regulador del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Així, la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle -modificada pel Reial Decret Llei 5/2005, d'11 de març-; el Reial Decret 1866/2004, de 6 de setembre, pel qual s'aprova el Pla nacional d'assignació de drets d'emissió 2005-2007 (modificat pels Reials Decrets 60/2005, de 21 de gener, i 777/2006, de 23 de juny); el Reial Decret 1264/2005, de 21 d'octubre, pel qual es regula l'organització i funcionament del Registre nacional de drets d'emissió; el Reial Decret 1315/2005, de 4 de novembre, pel qual s'estableixen les bases dels sistemes de seguiment i verificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle a les installacions incloses en l'àmbit d'aplicació de la Llei 1/2005; i el Reial Decret 1370/2006, de 24 de novembre, pel qual s'a...Try vLex for FREE for 3 days
Access legal information from Spain including:
Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.
3
days of Free Access
If you are already a vLex customer, Access Here