El règim jurídic sancionador disciplinari aplicable als funcionaris en supòsits de discriminació per raó de llengua

Revista de Llengua i Dret - Nbr. 46, December 2006

Joan Manel Trayter Jiménez - Catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona
Permanent Link: http://vlex.com/vid/egrave-disciplinari-sup-sits-discriminaci-66983312
Id. vLex: VLEX-66983312

Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días

Previous | Nbr. 46, December 2006 | Next

Sponsored Ads:


Summary:

If we take Article 3 of the constitution and certain precepts contained in some statutes of autonomy, we can affirm that currently, in some territories of Spain, what has been called co-official language status governs. To put it in other words, that situation where the right to a language option has been recognized for the citizenry, where the citizens have the right to be able to choose to use Spanish or the language recognized as being official in that autonomous region, with both Spanish and the language of the autonomous region having the same value and effects under the law. This right of the citizenry to choose is recognized in other regulations such as the Legal Regime of Government Administrations and Common Administrative Procedure Act 30 of November 26, 1992, Judiciary Implementing 6 of July 1, 1986; the Language Normalization in Catalonia Act 7 of April 18, 1983 and the Language Policy Act 1 of January 7, 1998, which also deal with language rights from various perspectives.

The general regulations governing the civil service (Public Reform Act 30 of August 2, 1984, and Legislative Decree 1 of October 31, 1997, by which authorization was given to merge in a single text the precepts of specific legal texts that were then in effect in Catalonia regarding the civil service) and the disciplinary regulations applicable to civil servants (Royal Decree 33/January 10, 1986, establishing Disciplinary Regulations for Civil Service Employees and Decree 336/November 6, 1986, establishing Disciplinary Regulations for Civil Service Employees of the Generalitat [Autonomous Government of Catalonia]) classify as very serious misconduct any administrative action that might imply discrimination because of the language used by the citizens and, in consequence, the citizens would have available the following sanctions: removal from the civil service, suspension, or transfer. Furthermore, since this is very serious misconduct, such actions require the processing of a prior disciplinary action before the sanction is imposed.

As refers to case law on this issue, one can assert that on very few occasions have judges and courts decided to impose sanctions on civil servants for discrimination on the basis of the language used by the citizens before any type of public administration or official entity (such as notaries or registers). The types of scenarios that are most frequently brought up in court are cases in which limitations are imposed or the right of access to a public position is denied to a person because of his lack of knowledge of the autochthonous language declared to be official in that territory.

Partiendo del artículo 3 de la Constitución y de determinados preceptos contenidos en algunos estatutos de autonomía, se puede afirmar que actualmente en determinados territorios del Estado rige lo que se denomina cooficialidad lingüística, es decir, aquella situación en qué los ciudadanos tienen reconocido el derecho de opción lingüística, el derecho a poder escoger utilizar la lengua castellana o la lengua autonómica reconocida como oficial en aquel territorio, otorgando a ambas el mismo valor y efectos. Este derecho de opción de la ciudadanía también se encuentra reconocido en otras normas como la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común; la Ley orgánica 6/1985, de 1 de julio, del poder judicial; la Ley 7/1983, de 18 de abril, de normalización lingüística en Cataluña, y la Ley 1/1998, de 7 de enero, de política lingüística, que también tratan los derechos lingüísticos desde diversas perspectivas.

La normativa general reguladora de la función pública (la Ley 30/1984, de 2 de agosto, sobre la reforma pública i el Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre, por el cual se aprueba la refundición en un Texto único de los preceptos de determinados textos legales vigentes en Cataluña en materia de función pública) y la normativa disciplinaria aplicable a este colectivo (el Real decreto 33/1986, de 10 de enero, por el cual se aprueba el Reglamento de régimen disciplinario de los funcionarios de la Administración del Estado y el Decreto 336/1986, de 6 de noviembre, de aprobación del Reglamento del régimen disciplinario de la función pública de la Administración de la Generalidad de Cataluña), califican como falta muy grave toda actuación administrativa que implique una discriminación por razón de la lengua utilizada por los ciudadanos y, por tanto, les corresponde como posibles sanciones a imponer la separación del servicio del funcionario público, la suspensión en sus funciones o el traslado del puesto de trabajo. Asimismo, dado que son faltas muy graves, requieren la tramitación de un procedimiento disciplinario previo antes de la imposición de la sanción.

En cuanto a la doctrina jurisprudencial sobre este tema, se puede afirmar que en muy pocas ocasiones los jueces y tribunales han decidido imponer a funcionarios públicos sanciones en casos de discriminación por razón de la lengua utilizada por los ciudadanos ante cualquier tipo de Administración pública o entidad oficial (como notarías o registros), siendo el tipo de supuestos de hecho más tratados en sede jurisdiccional los casos en los que se imponen limitaciones o se priva del derecho de acceso a un cargo público a una persona causados por el desconocimiento de la lengua propia declarada como oficial en aquel territorio.

Headnotes:

Extract:

El règim jurídic sancionador disciplinari aplicable als funcionaris en supòsits de discriminació per raó de llengua

I. Marc normatiu general de reconeixement de la doble oficialitat en determinats territoris i del dret d’opció a la llengua del qual gaudeixen els ciutadans

1. Contingut de la Constitució i els estatuts d’autonomia en relació amb aquesta matèria

L’existència de la doble oficialitat lingüística en determinades comunitats autònomes i, com a conseqüència, el reconeixement del dret d’opció a utilitzar una o altra llengua oficial en un mateix territori davant de qualsevol Administració pública és una constant que es troba recollida en diverses normes jurídiques, tant constitucionals i estatutàries com legals.1

Així, doncs, cal partir de la norma suprema del nostre ordenament jurídic i, concretament, de l’article 3 de la Constitució espanyola de 1978 el qual, després de reconèixer en el seu apartat primer que la llengua oficial de l’Estat és l’espanyol i l’exigència que tots els espanyols l’han de conèixer i tinguin reconegut el dret a utilitzar-la, estableix taxativament que les llengües pròpies són també oficials a les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. D’aquesta manera el precepte es remet a les previsions estatutàries de cada comunitat autònoma.

A casa nostra, l’article 3 de l’Estatut de l’any 1979 deia:

«1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.

2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol.

3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.

4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.»

Per tant, d’acord amb aquest precepte la llengua pròpia de Catalunya és el català i també es reconeix l’oficialitat de la llengua castellana atès que aquesta és l’oficial a tot l’Estat espanyol. Així mateix, és interessant posar en relleu que ja aquest article, al seu apartat tercer, conté un mandat dirigit a la Generalitat consistent a assegurar que hom podrà utilitzar de manera indistinta els dos idiomes, tant pel que fa al seu ús normal o a l’oficial (en aquells supòsits de relació entre Administració pública-ciutadà, per exemple), de tal manera que el que es pretén és aconseguir la plena igualtat de drets i deures dels ciutadans amb independència de si aquests fan ús de la llengua catalana o castellana.

De forma similar, altres estatuts de certes comunitats autònomes han reconegut la doble oficialitat lingüística als seus territoris. Així, a títol d’exemple, podem esmentar: l’article 6 de l’Estatut basc, l’article 5 de l’Estatut gal...



Activate your free trial now

Make your order

Need help? Contact us

Try vLex for FREE for 3 days

Access legal information from Spain including:

  • Forms and Contracts
  • Collective Agreements
  • Case Law
  • Legislation
  • Books and Journals
  • Legal News

Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.

3

days of Free Access



If you are already a vLex customer, Access Here

Sponsored Ads:


Other documents:
Bloggers Dog Big Media While Moving Mainstream | CORRECCION de errores de la Resolucion de 23 de marzo de 2009, de la Direccion General de Infraestructuras Ambientales de la Consejeria de M... | notificación de la resolución sancionadora del expediente o-1369-o-2008. | 211953 - Gestiones y Soluciones Solares Sl(R.M. Palma de Mallorca). | Bush se despide de Latinoamerica buscando apoyo a las medidas del G-20 | Decisão da Presidência Nº 88781 of STF Supremo Tribunal Federal of June 11 2006 | acórdão nº 1.0024.02.742904-2/001(1) of tjmg. tribunal de justiça do estado de minas gerais, of november 23, 2005 | Decisao Monocratica N 70015947856 of Tribunal de Justica do RS Terceira Camara Civel... | DECRETO-LEGGE 27 maggio 2008 n 93 Disposizioni urgenti per salvaguardare il potere di acquisto delle famiglie. | Fishery conservation and management Alaska fisheries of Exclusive Economic... | Rechtbank van koophandel te Brussel Bij vonnis van 2 augustus 2007,... | 21 CFR 73.2250 Iron oxides.

Previous | Nbr. 46, December 2006 | Next