El procés de liberalització de la telefonia als Estats Units: de la invenció del telèfon a la Llei de 1996

Amb l'aprovació de la Telecommunications Act l'any 1996, el règim jurídic de les telecomunicacions ha experimentat una veritable revolució als Estats Units. Del tractament tradicional del tema, que es caracteritzava per la definició de compartiments estancs segons les diverses modalitats de transmissió i els diversos serveis prestats per mitjà d'aquestes, s'ha passat a un marc regulador que, alhora que s'adapta a les possibilitats de desenvolupament de les telecomunicacions que els avenços tecnològics permeten, trenca amb les anteriors separacions en benefici de la convergència tecnològica i la lliure competència en el mercat.

De moment, aquest és el punt d'arribada. La convergència de les tecnologies i el desenvolupament d'un mercat competitiu. Però potser convé indagar el procés que ha portat fins aquí. La història de la telefonia als Estats Units ha estat una crònica de restriccions fortes a l'activitat dels operadors en el mercat, però també ha estat, pràcticament des de la invenció del telèfon, un procés lent de liberalització en el qual els passos que s'han fet cap a la formació d'un mercat lliure han estat molt meditats. Examinem aquest procés des del principi.

1. La prehistòria: de la invenció del telèfon a la Llei de 1934

Els primers passos de la telefonia als Estats Units es van fer arran del descobriment, per part d'Alexander Graham Bell, d'alguns principis en el camp de l'electromagnètica l'estiu de 1875. Aquests principis li van permetre inventar, al cap de poc temps, els elements bàsics d'un telèfon, que va provar amb èxit per primera vegada el març de 1876.

Ben aviat Bell va començar a explotar comercialment la seva invenció, si bé d'una manera modesta. Els primers telèfons estaven connectats l'un amb l'altre, i ja el 1878 es va fer palesa la necessitat de la interconnexió. Al principi, aquesta era manual i no fou fins al 1921 que es va disposar d'un sistema totalment automatitzat.

El 1877 es va crear la Bell Telephone Company. Més tard, el 1885, va néixer l'AT&T, com a subsidiària de la Bell per a la prestació de serveis de llarga distància. La posició d'AT&T en aquest mercat es va consolidar després de l'adquisició de la patent de l'audion, un amplificador electrònic de senyals que Lee DeForest va desenvolupar el 1906, gràcies al qual es va poder aconseguir una qualitat suficient en les comunicacions telefòniques de llarga distància.

L'avantatge tecnològic clar que li va proporcionar el fet de disposar de l'audion, juntament amb l'adquisició, l'any 1881, de la Western Electric, que llavors era l'empresa de manufactura d'equips de telecomunicacions més gran del món, van fer que la posició de domini que AT&T va assolir dins el mercat acabés amb la competència que hi havia als primers anys del segle en el mercat local, una competència que fins i tot havia obligat la Bell a reorganitzar-se dintre de la seva subsidiària, AT&T. El modus operandi que l'empresa va seguir per tal d'acabar amb aquesta competència i posar els petits operadors locals en la disjuntiva de vendre-li les seves línies o bé sortir del negoci no és cap novetat avui dia: permetre tan sols la interconnexió de les seves xarxes locals amb les línies de llarga distància d'AT&T i barrar el pas als petits competidors, o negar-se a vendre'ls equipament.

L'any 1910, davant del creixement dels monopolis, el Congrés va aprovar la Mann-Elkins Act, amb la qual es va crear la Interstate Commerce Commíssion (ICC), amb potestat per regular els proveïdors de telecomunicacions com a portadors públics (common carriers). Tanmateix, la ICC no va aconseguir tirar endavant aquest objectiu de regulació. La solució als problemes derivats de la posició monopolista d'AT&T sembla que va arribar per mitjà de l'anomenat Kingsbury Commitment, acord que es va assolir després que el Departament de Justícia dels Estats Units interposés una acció antitrust contra AT&T. En aquest acord, la companyia es comprometia a suspendre les compres d'empreses competidores, a vendre la Western Electric i a permetre que les companyies independents que quedaven es poguessin connectar a les seves línies de llarga distància.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial, però, va comportar un canvi radical en el panorama dels serveis de telefonia. L'objectiu va passar de ser la defensa de la competència a l'establiment d'una xarxa de comunicacions ubiqua i eficient. Les telecomunicacions van ser gestionades públicament entre 1918 i l'agost de 1919 i durant aquest període es va patrocinar expressament la fusió, en un de sol, dels diferents sistemes que abans operaven en règim...

If you are already a vLex customer, Access Here