LLEI 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut.

LLEI 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut. El President de la Generalitat de Catalunya Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul I La Llei 12/1983, del 14 de juliol, d'administració institucional de la sanitat, l'assistència i els serveis socials de Catalunya, va crear l'Institut Català de la Salut com a entitat gestora de la Seguretat Social i dels serveis i les prestacions sanitàries de la Generalitat, per a desplegar les competències que la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia li atribuïen i per a executar els serveis i les funcions que li havien estat traspassats. En el moment de la creació de l'Institut Català de la Salut, la regulació bàsica sobre la gestió institucional de la Seguretat Social era establerta pel Reial decret llei 36/1978, del 16 de novembre, una norma que trencava les estructures corporatives heretades del passat i que reestructurava radicalment el sistema d'entitats gestores. D'aleshores ençà, la configuració del sistema de la Seguretat Social ha evolucionat normativament cap a un redimensionament progressiu de l'àmbit propi i cap al caràcter instrumental o addicional de la condició d'entitat gestora. S'ha produït, també, la distinció entre la integració en el sistema i les prestacions, la gestió diferenciada de les prestacions econòmiques i les prestacions sanitàries i l'atribució progressiva de les competències sanitàries a les comunitats autònomes. Al llarg d'aquesta evolució normativa, destaquen la Llei 14/1986, del 25 d'abril, general de sanitat, que va crear el Sistema Nacional de Salut, i la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que va crear el Servei Català de la Salut, responsable de garantir l'atenció sanitària pública i una cobertura pública de qualitat dels ciutadans de Catalunya per mitjà d'una adaptació adequada de l'oferta sanitària a llurs necessitats. La Llei d'ordenació sanitària de Catalunya va permetre que l'Institut Català de la Salut comencés a adaptar progressivament el seu marc de gestió per a poder operar com la resta de proveïdors del sistema sanitari. Per això, per mitjà del Decret 138/1993, del 7 de maig, i, posteriorment, el Decret 276/2001, del 23 d'octubre, es van fer dues reestructuracions de l'Institut Català de la Salut, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficàcia, l'eficiència i la qualitat dels serveis. Ara, amb aquesta llei de l'Institut Català de la Salut, es fa un acte de normalització institucional que permet que aquest Institut deixi d'ésser exclusivament un ens gestor de la Seguretat Social i es converteixi en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat. II El nou Institut Català de la Salut té l'origen en una concepció dinàmica, eficient, innovadora i flexible del sector públic, imprescindible per a respondre adequadament a les necessitats dels ciutadans. Així, aquesta llei es configura com l'eina jurídica capaç de fer possible un Institut Català de la Salut àgil, competitiu, adaptable als constants canvis sociodemogràfics .com l'augment de l'esperança de vida i els fluxos migratoris., epidemiològics i tecnològics, i proper a la realitat de la població. La missió de l'Institut Català de la Salut és desenvolupar una organització sanitària pública de la Generalitat que sigui un referent i un model de provisió de serveis de salut a Catalunya. L'actuació de l'Institut es fonamenta en uns valors coherents amb aquesta missió, com ara, la competència dels seus professionals, unes condicions de treball adequades, la qualitat com a factor distintiu d'excel·lència dels serveis, la innovació, el respect...

If you are already a vLex customer, Access Here