REPEALS
LLEI 10/2006, de 19 de juliol, de la prestació dels serveis d'inspecció en matèria de seguretat industrial.
LLEI 13/1987, de 9 de juliol, de seguretat de les instal·lacions industrials.
DECRET 54/1982, de 4 de març, pel qual es regula la xarxa d'estacions de reconeixement de vehicles automòbils a Catalunya.

CHANGES
DECRET LEGISLATIU 3/2008, de 25 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

CHANGED by
LLEI 9/2009, de 30 de juny, de política industrial.

LLEI 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial.

LLEI

12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial.

EL President de la generalitat

de catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

En les societats desenvolupades s'utilitzen permanentment, tant per a la producció com per al consum, una gran quantitat d'elements tècnics: ascensors, grues, instal·lacions i aparells elèctrics, instal·lacions i aparells de gas, calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred, vehicles, màquines diverses, etc. La població, que és usuària d'una gran varietat de productes industrials, sovint ha de compartir el territori amb nuclis d'activitat industrial concentrada. Això configura un paisatge propi de la societat tecnològica, que avui evoluciona cap a la societat de la informació.

Però tot aquest conjunt d'activitats, instal·lacions i productes, a banda de proporcionar riquesa i ésser útil, també pot esdevenir una font de risc. La seguretat industrial s'ocupa de prevenir els accidents i de mitigar les conseqüències que poden tenir si es produeixen. L'essència de la política pública de la seguretat industrial és organitzar aquest sistema de prevenció i mitigació.

En el sistema de gestió de la seguretat industrial intervenen molts agents amb funcions diferents: uns projecten instal·lacions, dissenyen productes i els materialitzen, sigui en un procés de fabricació o bé en un procés de muntatge o instal·lació; altres els mantenen en condicions adequades al llarg de llur vida útil, els usen i gestionen que se'n comuniqui el risc; altres elaboren normes jurídiques o tècniques en matèria de seguretat industrial, i altres acrediten la competència tècnica dels operadors, inspeccionen les instal·lacions, els vehicles i els productes industrials, i sancionen els incompliments de la normativa aplicable. Si cadascun dels agents fa la seva activitat d'una manera efectiva i eficient, la cadena de valor de la seguretat industrial obté una utilitat màxima amb un risc mínim, d'acord amb les condicions tecnològiques i socials de cada moment.

Un dels agents que participen d'aquest sistema de gestió de seguretat industrial són les entitats que fan les inspeccions de les instal·lacions, els aparells i els vehicles, tant a l'origen o abans de llur posada en funcionament, com periòdicament al llarg de llur vida útil. A Catalunya, durant aproximadament els darrers vint anys, el règim regulador dels operadors de la inspecció en matèria de seguretat industrial que es va escollir legalment va ésser el règim de concessió, perquè, en una nova etapa d'externalització de la funció inspectora de l'Administració en entitats privades, permetia un major control de la qualitat i del preu del servei. En aquest sentit, l'Administració de la Generalitat va actuar com a pionera i el model català va ésser un referent en tot l'Estat.

Malgrat això, les noves necessitats, el creixement del mercat d'aquests serveis d'inspecció en matèria de seguretat industrial i el nou marc competencial en aquest àmbit que el nou Estatut atorga a la Generalitat, fan que es consideri convenient sotmetre aquestes activitats a un règim que permeti als usuaris una major llibertat d'elecció, bo i mantenint l'objectiu bàsic de millorar la qualitat dels serveis i de vetllar per la seguretat.

En aquest sentit, i pel que fa als vehicles, tant la Directiva 1996/96/CE com la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i el Tribunal Suprem posen de relleu el caràcter de funció pública del servei d'inspecció tècnica de vehicles, el qual no es pot deixar del tot a les eventualitats del mercat. Això s'ha tingut present a l'hora de regular, en aquesta llei, el règim jurídic d'aquestes activitats, especialment l'autorització que ha de servir de títol habilitant, per a la qual cal establir els requisits necessaris per a garantir el valor públic de la seguretat i una bona prestació del servei.

És imprescindible tenir en consideració les característiques del mercat i dels serveis d'inspecció. En primer lloc, en general, aquests serveis no es demanen voluntàriament, sinó només perquè són imposats per les disposicions legals vigents en matèria de seguretat industrial. Les conseqüències d'un accident poden desbordar els titulars de les fonts de risc, afectar terceres persones que no han intervingut en la decisió preventiva i, en determinades circumstàncies, el nombre de persones afectades pot ésser molt elevat: això justifica que siguin serveis de caràcter obligatori. En segon lloc, les persones que demanen aquests serveis sovint no tenen la capacitat d'avaluar-ne la qualitat. Tot això obliga l'Administració que ha de garantir la seguretat industrial a intervenir-hi molt activament, de manera que la competència entre els operadors no afecti la qualitat de les inspeccions.

La Generalitat, per a preserv...

If you are already a vLex customer, Access Here