• See other documents that cite the same legislation

El nou estatut I l’administració local. Perspectives I reformes

Introducció

És sabut que l’aplicació de l’Estatut de 1979 féu aflorar, particularment en els darrers temps, un panorama molt complex en una matèria com l’organització territorial i el règim local en què, ja d’entrada, no es conferí a la Generalitat el mateix marge de decisió política que en l’Estatut de 1932.1 Posteriorment, la praxi legislativa i política anà posant en relleu els obstacles existents en el camp de l’organització local administrativa del territori i en el règim local pròpiament dit. Així, en el primer cas no ha estat possible establir un model territorial propi i singularitzat per a Catalunya, en bona part a causa de la intangibilitat de les diputacions provincials i de la superposició d’estructures administratives després que el Parlament creà les comarques el 1987; i en el segon supòsit, el del règim local, no hi ha discussió sobre el fet que la competència exclusiva sobre aquesta matèria ha quedat notablement disminuïda tant per la presència d’una legislació bàsica que ha impregnat de manera gairebé asfixiant tots els àmbits que integren l’estatut jurídic dels ens locals, com pel fet que s’ha estat privant a la Generalitat de tota possible incidència en alguns dels sectors estratègics del règim local com són el règim electoral i el finançament.

Tanmateix, és evident que, tot i que sobre l’organització territorial i el règim local la Constitució estableix algunes previsions concretes, els estatuts d’autonomia han de desenvolupar un paper fonamental, especialment per ajustar la planta administrativa a la realitat del territori i per preservar més eficaçment les competències legislatives relacionades amb el món municipal i local. La mateixa jurisprudència constitucional ha avalat aquesta potencialitat, tot admetent la presència de règims singulars com ara el nostre fet comarcal (STC 214/89). Precisament, en aquesta ja llunyana sentència, i en la llei que fou objecte de recurs, la Llei de bases de règim local (LBRL), el Tribunal Constitucional arribà a invocar els trets històrics i característics de l’organització territorial catalana, de manera que sovint s’ha interpretat que ja la jurisprudència constitucional més primària permetia d’antuvi el reconeixement d’un major espai competencial.

Precisament per això, la recent reforma de l’Estatut de 1979 suposà d’entrada un intent de modificar profundament l’organització territorial i el règim local vigents a Catalunya. Es tractava, en síntesi, d’«interioritzar» l’organització administrativa territorial. Expressions fonamentals d’aquesta interiorització havien de ser: la singularització de la planta administrativa de Catalunya i un augment qualitatiu del poder de la Generalitat per a regular el règim de les entitats locals catalanes. No cal dir que aquests objectius gaudien d’un ampli suport en la doctrina juridicopública catalana i espanyola i en el dret comparat. De fet, la «interiorització» regional del règim local és una constant tant en estats unitaris descentralitzats com Itàlia, com enestats federals com Alemanya. De fet, aquesta abrusadora realitat, com ja havien assenyalat alguns autors, reforçava els arguments dels qui negaven el caràcter de ràtio universal del règim jurídic de les administracions locals a Espanya, comunament qualificada de bifront (això és, un àmbit material compartit per l’Estat i les CA). En suport de la singularitat en matèria local que es perseguia amb el nou Estatut, cal afegir que el mateix text estatutari passava a reconèixer per primera vegada la «posició singular» de la Generalitat «en matèria de sistema institucional», i que aquest passava a estar integrat no només pels poders clàssics de la Generalitat sinó també pels ens locals (art. 2 EAC).

1. Els principis constitucionals en matèria de règim local

Els articles 137, 140, 141 i 142 CE proclamen l’autonomia local com a principi constitucional i estableixen un model general d’organització territorial per a tot l’Estat. El model d’organització territorial disposa que els dos ens bàsics de l’estructur...

If you are already a vLex customer, Access Here