Revista de Llengua i Dret - Nbr. 41, September 2004
Alfons Esteve - Cap de l’Àrea de Dinamització del Servei de Normalització Lingüística Universitat de València
Permanent Link:
http://vlex.com/vid/politica-pais-lisi-legislacio-67334417
Id. vLex: VLEX-67334417
Acceda a este documento
y pruebe vLex GRATIS durante 3 días
In May, 1995, the Popular Party (pp) won the local elections in Valencia; it has been governing Valencia ever since. One of the principal lines of action by various governments that have succeeded each other during this period has been the continuous attack on the autochthonous language of Valencia; i.e., Catalan. Basically, the actions have manifested themselves on two fronts: on the one hand, the government has attempted to define Valencian as a separate and distinct entity from Catalan in legal matters; on the other, it has agitated and consistently kept alive the language conflict at the heart of Valencian society. It has done this by commission and omission, and it has acted in the political arena as well as in social, cultural, or academic contexts. In this article, we propose to review these actions, with a special focus on legislation. To do so, we have tried to adhere to the chronological order of developments. This approach allows one to deduce that none of these circumstances is a coincidence; rather, each is the fruit of some clearly defined political objectives.
It is in this manner that we could sum up the pp language policy in four main sections. One section we would define as the relentless and frenzied attack on the name of the language, from social and legal quarters both. Thus, the Valencian Administration has censured and prohibited without the least hesitancy the use or reference to Catalan or the Catalan language in all types of statutes, schoolbooks, certificates and degrees, etc. Its actions against university degrees in Catalan Language and Literature have been especially serious. Another key point has been the revitalization of language secessionism. The pp Government has devoted great efforts to legally separating Valencian and Catalan. Such was the purpose of the first measure it undertook upon taking power in the Generalitat Valenciana (Autonomous Government of Valencia): the repeal of the section of the order that recognized Valencian administrative certificates as equivalent to those issued by the Generalitat de Catalunya (the Autonomous Government of Catalonia) and those of the Govern Balear (the Government of the Balears). The creation of the Acadèmia Valenciana de la Llengua (Academy of the Valencian Language), or avl, a body charged, according to the text of the law that established it, with defining the Valencian language and determining the standards that govern its use, must be viewed from this same perspective. Inevitably, the members of this body have been named, controlled and directed from the political sphere, so much so that many members of the Academy are or have been active members of the pp and the psoe, the two political parties who struck the deal on the Academy. Finally we would mention the ongoing conflict between the academic world and the teaching profession, focused especially on language standards and curricular and bibliographic materials. This conflict is the consequence of everything we have mentioned earlier. In a word, then, a policy of constant conflict in everything having to do with the language in order to discourage or prevent its use and at the same time, when such discouragement or prevention is impossible, to make Valencian a separate and distinct language from Catalan.
Derechos fundamentales
Derechos lingüísticos
Derecho administrativo especial
Regulación de la actividad cultural
Administración territorial
Administración Autonómica
Lenguas oficiales
La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003
El darrer diumenge de maig de 1995 se celebraren eleccions als parlaments de les comunitats que van accedir a l’autonomia a través de l’anomenada via lenta, és a dir, mitjançant l’aplicació de l’article 143 de la Constitució espanyola. Fruit d’aquestes eleccions, el Partit Popular (pp) obtingué una majoria relativa de diputats en les Corts Valencianes. Per tant, perquè el pp pogués formar govern amb una majoria estable, necessitava el suport d’una altra força política, que va obtenir del partit Unió Valenciana (uv). D’aquesta manera, Eduardo Zaplana va ser elegit president de la Generalitat Valenciana a canvi de nomenar Vicente González Lizondo (líder d’uv), president de les Corts i de concedir als regionalistes un parell de conselleries (Agricultura, Pesca i Alimentació i Medi Ambient). Així doncs, el nou Govern encapçalat per Eduardo Zaplana començà a governar el País Valencià el juliol d’aquest any 1995. El 1999, el pp va tornar a guanyar les eleccions, aquesta vegada amb majoria absoluta, i com a conseqüència d’això Eduardo Zaplana va resultar elegit novament presi- dent de la Generalitat Valenciana fins que el juliol de 2002 el president del Govern espanyol el va nomenar ministre de Treball i Afers Socials. De la presidència de la Generalitat Valenciana, a escassos nou mesos de les següents eleccions se’n féu càrrec el que fins aleshores havia estat vicepresi- dent primer, José Luis Olivas. Finalment, en les eleccions de maig del 2003, el pp revalidà la majoria absoluta en les Corts Valencianes i fou elegit Francisco Camps president de la Generalitat Valenciana. Doncs bé, podem afirmar sense cap mena de dubte que una de les principals línies d’acció d’aquests governs ha estat la de l’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià, açò és, la llengua catalana. Aquestes accions s’han manifestat bàsicament en dos fronts: d’un banda, amb l’intent de fi-xar el valencià com a llengua diferent i diferenciada del català en l’àmbit legal; i, de l’altra, agitant i mantenint permanentment viu el conflicte lingüístic al si de la societat valenciana, tant a través d’accions, com d’omissions, i tant en l’àmbit polític, com en el social, el cultural o l’acadèmic. El repàs d’aquestes accions, especialment centrades en la legislació, és el que ens proposem de fer tot seguit. Per a això, seguirem, bàsicament, l’ordre cronològic dels esdeveniments, d’on és fàcil de deduir que cap dels fets no és casual sinó més aviat fruit de la definició d’un objectius polítics clarament fixats. És així que la primera mesura que va prendre el Govern valencià sobre aquesta matèria va ser la de suprimir la Direcció General de Política Lingüística per integrar-la en una de nova i molt més difusa anomenada Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. De la mateixa manera, reduïa el pressupost en quasi 43 milions de les anti- gues pessetes (d’un pressupost de vora 600 milions) per al programa de promoció i ús del valencià, respecte del de l’any anterior. Però sens dubte la mesura més important que va prendre en aquests inicis el Govern d’Eduardo Zaplana va ser la derogació d...
Try vLex for FREE for 3 days
Access legal information from Spain including:
Try vLex without any commitment for 3 days and see why you need it.
3
days of Free Access
If you are already a vLex customer, Access Here