Política i planificació lingüístiques a Gal·les

Gal.les *i Catalunya presenten una situació sociolingüística actual força diferent. Les activitats glotopolítiques dutes a terme en aquests dos països tampoc tenen gaire a veure, segurament perquè arrenquen de punts de partida distints. Es diferencien, a més, per la terminologia que designa el procés de recuperació de la llengua (revitalització del gal.lès vs. normalització del català) i pel discurs que sustenta —o rebutja— cada grup d’actuacions (per exemple, el concepte bilingüisme serveix per legitimar procediments i fins gairebé oposats).

Tot i les diferències apuntades, les polítiques i planificacions lingüístiques desenvolupades a Gal.les i Catalunya coincideixen en altres aspectes. Tant la introducció del gal.lès com la del català als mitjans de comunicació va obrir un debat al voltant del model de llengua que s’hi havia de difondre: la polèmica entorn el català heavy i el català light generada a Catalunya va trobar el seu correlat a Gal.les, on les demandes dels que defensaven un gal.lès lliure d’anglicismes topaven amb les d’aquells que reclamaven un model de llengua acostat a la parla col.loquial (Casals 2001; Awbery 1995). La semblança dels eslògans de les campanyes de dinamització lingüística i la similitud de les dues fases en què s’han dividit els processos són altres exemples que acosten les actuacions engegades en les dues comunitats.

En aquest article s’exposaran alguns dels elements més rellevants que han acompanyat el procés de revitalització del gal.lès. Catalunya i, per ex-tensió, molts altres territoris amb polítiques lingüístiques orientades a protegir o promoure llengües amenaçades o subordinades, trobaran en l’experiència gal.lesa algunes iniciatives que podrien adoptar i adaptar a les necessitats específiques pròpies.

En la primera part de l’article, s’oferirà una breu síntesi sobre el marc històric i polític del País de Gal.les i s’apuntaran alguns aspectes demolingüístics que, en bona mesura, ajudaran a comprendre la situació actual del territori (apartat 1). En la segona part, s’esbossaran alguns dels elements que han adquirit un paper crucial en la revitalització del gal.lès (apartat 2). Després de fer un repàs als organismes oficials i a les associacions voluntàries que han engegat i mantingut el procés (punt 2.1), s’explicitaran els objectius generals de les dues etapes en què es divideix (punts 2.2 i 2.3); a continuació, s’analitzaran les constants que apareixen en el discurs glotopolític a Gal.les (punt 2.4), i es descriuran les principals actuacions dutes a terme i els sectors i la població destinataris (2.5). Finalment, s’assenyalaran els aspectes que obstaculitzen el procés de revitalització del gal.lès i les solucions que, des de diverses perspectives, s’han proposat per superar-los (apartat 3).

1. Situació general del País de Gal·les

Al llarg dels darrers cinc segles, el nombre de gal.lesoparlants1 ha experimentat un descens notable: si bé al 1500 els habitants del País de Gal.les eren pràcticament monolingües en gal.lès, a les portes del segle xx, només la meitat de la població declarava parlar aquesta llengua. Cent anys més tard,...

If you are already a vLex customer, Access Here