• See other documents that cite the same legislation

«Quebec & Roc»: una crisi constitucional (actualització del debat federal canadenc)

Introducció: El malestar constitucional canadenc i l'emergència doctrinal del «federalisme asimètric»

En aquesta peculiar veta comparatística que per a politòlegs i constitucionalís-tes representa la canadianística ja és habitual començar pet subtatllar l'important contrast que hi ha entre la -en general- envejada realitat estructuraldel Canadà i l'esgotadorament problemàtica realitat superestructural.1

Ara ens explicarem. El Canadà, sol anticipar l'assagista, és, sens dubte, un dels països més privilegiats de la terra. Tots els indicadors de benestar i fortuna ho corroboren. Això no obstant, res no ha impedit que aquest país envejat per tothom s'embarqués en una aparentment interminable teràpia grupal sobre la pròpia identitat col·lectiva, un dels elements de la qual és sens dubte la redefinició constitucional del país. N'hï ha prou, per comprovàr-ho, de clavar una ullada a les novetats d'assagística canadenca: «reimaginar el Canadà»2 emergeix amb l'objectiu d'un malestar (malaise) cada cop més familiar per a la comunitat de qui el cultiva.3

És en aquestes coordenades que els estudiosos espanyols han començat, segurament per primera vegada, a prestar al Canadà l'atenció que mereixen les seves singularitats. Certes incursions comparatives recents posen en evidència l'interès extraordinari de l'actualitat canadenca per a l'estudiós espanyol. Ara bé, la curiositat és recíproca, sobretot si s'amplia l'espectre fins a abastar els desafiaments plantejats a la imaginació jurídica per la construcció europea.4

En efecte, el federalisme canadenc, aquest «federalisme quasi oblidat»,5 presenta unes analogies amb Espanya que no es poden subestimar: la seva càrrega d'historicitat i de complexitat en l'articulació d'una societat estatal pluriculturai -i, molt probablement, també plurinacional- són especialment elevades. D'aquí ve que hagi estat inevitable desembocar en una reflexió continuada sobre el que s'ha denominat «federalisme asimètric» o simplement «asimetria», fins i tot quan l'adequació d'aquesta aproximació a la realitat -i no al mite- de l'experiència canadenca hagi estat contestada, dins i fora del Canadà, pels analistes de més renom.6

I. Repassant la peripècia constitucional canadenca recent: els fracassos de Lake Meech, Charlottetown... i «el dia després» del referèndum quebequès

Distingim eres plans que ja han anat adquirint pes entre nosaltres (el pla competència), el pla institucional í el pla financer), de manera que alguns escudis valuosos ja han expressat, d'una forma suficientment actualitzada, els episodis més notables d'aquesta peripècia constitucional canadenca que recorre la segona meitat dels vuitanta (fracàs de Lake Meech) i primera dels noranta (fracàs de Charlottetown i del segon referèndum quebequès).7

Una extensa literatura ha donat, sobradament, cobertura doctrina] als fracassos successius que presenten els esforços del Canadà contemporani per, diguem-ho així, posar-se en pau amb ell mateix. Tant és així que la canadianística espanyola -encara escassa, emergent, però nodrida ja amb aportacions documentades i incisives- ha trobat en aquest aspecte el filó preferencial -de lluny, el més profitós- a efectes comparatius amb la situació espanyola.8

Aquest estudi es proposa contribuir a una actualització de la visió general que el coneixement de l'experiència canadenca pugui interessar a Espanya, a partir del regust, de l'amarg sabor de boca, de la perplexitat col·lectiva i, per què no, dels ensenyaments derivats dels fracassos, juxtaposats però acumulatius, dels intents d'abordar una gran reforma constitucional del federalisme canadenc sobre les bases concordades a Lake Meech i Charlottetown (fracassada el 1990, la primera, per considerar-se excessiva des de les províncies anglòfones, i la segona, el 1...

If you are already a vLex customer, Access Here