Textos I recursos de referència per abordar els reptes del dret públic davant les ciències de la vida des d’una perspectiva bioètica

1. Quins són els reptes que es plantegen per al dret públic?

La* protecció dels drets fonamentals de l’ésser humà és el repte més important a què s’enfronta el dret públic en relació amb les ciències de la vida. Les aplicacions del progrés cientificotecnològic i les conseqüències que genera1 ens situen en una nova esfera no exempta de riscs,2 en la qual el dret ha d’establir quins són els límits d’actuació. De quina manera? Mitjançant l’elaboració de normes o la modificació de les ja existents3 i tractant de dirimir els conflictes que en aquest àmbit es plantegen.4

La tasca no és fàcil, l’ordenament jurídic no té una resposta completa ni definida per als nous espais de què la biotecnologia disposa en una societat com la nostra, caracteritzada pel risc i la complexitat,5 i en què el pluralisme és un valor jurídicament reconegut.6 Aquesta última afirmació significa que poden existir diferents formes igualment vàlides d’abordar un mateix problema.

En un estat social i democràtic de dret les decisions han de ser preses per tots, implicant la societat civil, la qual necessita una informació adequada abans d’iniciar el debat sobre qüestions obertes per arribar a un consens. Però tan important és l’acord que s’aconsegueixi com el procediment que es desenvolupi per assolir-lo, ja que consistirà a analitzar detingudament els avantatges i les càrregues de cada una de les solucions proposades a fi de ponderar els interessos en joc i trobar la solució que respongui més bé als interessos comuns, no únicament dels presents sinó també de les generacions futures.7 En aquest sentit, el context social —carregat d’incertesa i en transformació constant —8 pot ser que ens obligui a pensar les decisions ja preses més d’una vegada i a establir les cauteles degudes.9 Es tracta, per tant, d’anar avançant en la resolució dels dilemes o conflictes que les biotecnologies generen a fi d’establir les garanties necessàries en cada moment. En aquesta tasca, els poders públics adquireixen un paper protagonista,10 ja que són els encarregats d’establir, quan escaigui, els límits a la llibertat individual des del respecte als drets fonamentals reconeguts constitucionalment i d’ocuparse de qüestions tan importants com la salut, la biomedicina i la investigació. La bioètica,11 estretament lligada al dret12 —atès que el seu referent també són els drets fonamentals—, és la disciplina que sorgeix a mitjan segleXX amb la finalitat de reflexionar13 sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials de les noves tecnologies14 des d’una perspectiva interdisciplinària.15 El seu naixement està relacionat amb una sèrie d’esdeveniments que no es poden obviar, ja que actuen com a revulsiu per evitar la vulneració dels drets humans. Que les persones no poden ser degradades a la condició d’objecte és una afirmació molt estesa però la història ens recorda que no sempre és així, ja que les aberracions comeses durant el nazisme16 ho corroboren. També és cert que els primers comitès d’ètica,17 formats en hospitals nord-americans per trobar una sortida als problemes que plantejava la tecnificació de la medicina18 el segle passat, acompanyen la bioètica en els seus inicis. De fet, els comitès esmentats es conformen com a llocs en què la participació pluridisciplin&a...

If you are already a vLex customer, Access Here