Resolucions judicials i qualitat lingüística

I. Introducció

El1 llenguatge judicial en català ha experimentat una transformació considerable en els darrers anys, des que al començament dels anys noranta el Departament de Justícia va iniciar un pla de normalització i de dinamització del català a les oficines judicials de Catalunya. Aquesta transformació es pot concretar en dos aspectes: en primer lloc, l’augment de la presència de la llengua catalana als jutjats i, en segon lloc, la millora progressiva de la qualitat lingüística dels textos judicials en català.

Des del punt de vista lingüístic, s’ha dut a terme un esforç important per fixar i establir un model de llenguatge judicial català modern, concebut com a instrument de comunicació formal i funcional.2 Un dels fruits d’aquest esforç es recull en forma de documents judicials escrits en català perpart del personal judicial, els quals són, progressivament, més freqüents i lingüísticament més correctes.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar la qualitat lingüística d’una mos

tra representativa de resolucions judicials, concretament la sentència i la interlocutòria, amb un ànim constructiu d’analitzar, d’una banda, fins a quin punt han estat permeables al model de llenguatge judicial que s’ha ofert i, de l’altra, quins són els aspectes textuals, terminològics i discursius més resistents a ser adoptats en un àmbit, el del dret, en què la formació acadèmica ha estat durant molts anys gairebé exclusivament en llengua castellana. Per qualitat lingüística, aquí, s’entén l’adequació a una estructura formal que defineix el tipus de document, la precisió en la terminologia i la fraseologia i l’adopció d’uns criteris d’estil de redacció jurídica, que en molts casos es concreten en determinades construccions sintàctiques.

Des del punt de vista metodològic, s’ha partit d’un corpus de 32 resolucions judicials, 16 de les quals són sentències i les altres 16, interlocutòries. Aquestes resolucions provenen dels jutjats de Barcelona i de l’Audiència Provincial de Barcelona, daten dels anys 2003 a 2005 i componen un conjunt de 113 pàgines de text. S’ha procurat que el corpus fos al més representatiu possible dels diferents àmbits jurisdiccionals (hi ha representades, doncs, les jurisdiccions contenciosa administrativa, social, de primera instància i d’instrucció i penal), i que les resolucions corresponguessin a un nombre com més elevat millor d’autors diferents. Totes les resolucions han estat redactades en català sense que cap lingüista les corregís, tot i que els magistrats que les han dictades han participat d’un procés d’aprenentatge semblant que inclou, en la major part dels casos, l’assessorament lingüístic personalitzat i els cursos de llenguatge juríd...

If you are already a vLex customer, Access Here