Entre el rigor i la ironia, amb lucidesa. Notes sobre Josep M. Puig Salellas

Coneixia en Puig Salellas des del temps en què jo preparava les oposicions. El coneixia de nom, gairebé no l’havia tractat. Li havia llegit algun article jurídic i l’havia vist a Sitges per la Festa Major de 1981, quan hi va venir, amb els notaris Raimon Noguera i Lluís Roca-Sastre, per a la presentació al saló de plens de l’Ajuntament de la primera publicació de la Fundació Noguera: el catàleg dels protocols de l’Arxiu de Sitges, fruit primer de la tasca immensa d’inventariar tots els protocols notarials existents a Catalunya que s’havia imposat la Fundació.1

Hi vaig parlar per primer cop el setembre de 1984 a Tossa de Mar amb ocasió de les Jornades de Dret Civil Català que s’hi celebren biennalment des de 1980 i que ell mateix va contribuir a impulsar. Llavors era notari de Belmonte de Miranda, un concejo muntanyenc i pobre de l’occident d’Astúries que té per fill il·lustre en Josep M. Álvarez, secretari general de la ugt de Catalunya. Ell, Puig Salellas, ja havia estat degà del Col·legi de Notaris, aleshores dit de Barcelona. Vam parlar de dret civil, de la manca endèmica de notaris catalans i també de la Revista de Llengua i Dret en la qual ell col·laborava des del primer número i que jo ja seguia. Quan ens acomiadàrem em va animar a escriure-hi un article sobre l’ús de les llengües oficials als documents notarials. Content de l’encàrrec, li vaig enviar el text el desembre del mateix any.2

El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Mentrestant, tot just quan m’havia traslladat a una de les notaries de Calafell, em va proposar de fer-me càrrec de la Secretaria de l’Àrea Científica de Llengua i Dret del II Congrés Internacional de la L...

If you are already a vLex customer, Access Here