Habitatge, drets socials i valors constitucionals (urbanisme, cohesió social, immigració i dret al medi ambient)

1. Introducció

La bibliografia apareguda sobre urbanisme ha estat, i encara és, molt abundant, tot i que en els darrers temps, concretament a partir de l’STC 61/97, de 20 de març, s’ha tractat fonamentalment des de les diferents versions o visions auto- nòmiques, en concordança i coherència amb les múltiples i diverses legislacions de les comunitats que s’han aprovat per tal de legislar-lo. També ha estat abundosa, especialment en els darrers deu anys, la bibliografia relativa al medi ambient. Tanmateix, sorprèn que continuï sent molt escassa la publicació de monografies que ofereixin una visió pluridisciplinària i interrelacionada entre tots dos àmbits i més escàs és encara trobar treballs que abordin una visió absolutament interdisciplinària com la dedicada en aquest número monogràfic de l’RCDP, que no solament es limita a relacionar l’urbanisme amb el medi ambient –una visió de conjunt que, d’acord amb les darreres legislacions estatals i catalanes, resulta indefugible (TRLUC i TRLS)–, sinó també amb els drets dels ciutadans i la cohesió social des d’una visió constitucional del dret a l’habitatge.

Consegüentment, ens anirem endinsant en la diversa bibliografia –no sempre, repeteixo, de caràcter interdisciplinari– a mesura que avancem en l’anàlisi de l’urbanisme com a lloc comú i punt de trobada per a la solució o la materialització dels diversos problemes que aborda, en una visió global, el número monogràfic d’aquesta revista.

2. La transformació de la ciutat al llarg de la història

Fins a la Revolució Francesa la ciutat es diferenciava perfectament del medi rural que l’envoltava, no només per les muralles que la rodejaven, sinó també perquè s’aplicava als seus veïns un estatut jurídic diferent. Aquesta situació, però, va evolucionar progressivament envers unes línies divisòries menys marcades: el final de les diferències jurídiques que comporta la Revolució, seguit de l’adveniment de l’estat modern i, de la seva mà, el procés d’industrialització, provoquen un creixement demogràfic a les ciutats que fins i tot, en molts casos, obliga a derruir-ne les muralles que, més enllà de la seva funció defensiva, exercien clarament una funció de diferenciació dels estatuts camperol/ciutadà.

Des d’aquelles dates fins a les ciutats dels segles XX i XXI, hi ha hagut molts canvis, sens dubte, però gairebé tots han est...

If you are already a vLex customer, Access Here